Resultats de la cerca
Es mostren 2258 resultats
Ricard Aragó i Turón
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals…
,
Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, on s’han indicat els forats i encaixos que hi ha als murs El tram recte al sector de migjorn de l’absis correspon a una zona on el mur ha estat restaurat, bé que la deformació sembla original JA Adell Per arribar a l’església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà cal seguir el mateix camí que hem indicat pel castell L’església es troba al peu d’aquest i perfectament visible Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,6 —y 56,4 31 TDG 206564 JVV Història Una vista exterior de l’església, un dels pocs edificis de…
Fons romànic del Museu Vicenç Ros (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu Municipal Vicenç Ros fou creat el 1945 per Vicenç Ros i Batllevell 1883-1970, alcalde de Martorell 1924-30, 1940-51, i Isidre Clopas i Batlle 1913, historiador i cronista de la vila El fons del museu és integrat per una de les colleccions de ceràmica més importants del país, donació del fundador, i per materials arqueològics i etnogràfics diversos, la majoria procedents de Martorell El museu és installat a l’església de l’antic convent de Caputxins segle XVII FBG El fons Relleu Procedència Sant Genís de Rocafort Martorell Datació segles XII-XIII Mides 16 × 24 cm Núm d'…
Castell de Caldes (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “ carta forum de Calidis ” En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes “ Raimundum…
Torre de Ca l’Amell de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació de planta circular adossada a una masia ECSA - J Bolòs Torre situada al costat d’una casa del segle XV o XVI, a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens Mapa 36-17448 Situació 31TDF059675 Cal seguir el mateix camí que per anar a la Torre de Campdàsens JBM Història Aquesta construcció, adossada a una masia, podria haver estat originàriament una torre de defensa medieval, la qual era inclosa dins l’antiga quadra de Campdàsens La situació geogràfica d’aquesta quadra, propera al mar, feia necessària la creació d’un bon sistema de guaites per a vigilar la…
Torre de Ferragut (Estaràs)
Art romànic
Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà…
automotor
Transports
Vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma.
Pot circular tot sol o bé anar acoblat a d’altres automotors o a vagons remolc sense màquina motriu pròpia En l’acoblament de dos o més automotors tots els motors del tren són maniobrats des d’una única cabina L’automotor és molt utilitzat en el servei ferroviari de rodalia i en el transport urbà metropolitans i tramvies Segons el sistema de tracció emprat, els automotors poden ésser classificats en elèctrics i tèrmics Entre aquests darrers cal distingir els de vapor —pràcticament desapareguts—, els de motor dièsel i els de turbina de gas L’elecció entre la tracció elèctrica i la tèrmica…
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…
corredora
Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell Hi ha també…
Gran Telescopio Canarias
Astronomia
Telescopi de 10,4 m de diàmetre a l’observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa canària de La Palma.
El mirall principal està format per un mosaic de 36 elements hexagonals d’1,9 m de diàmetre cadascun que, en acoblar-se, formen una superfície hexagonal d’11,4 m de costat a costat, equivalent a un mirall circular de 10,4 m de diàmetre El GTC disposa d’un sistema d’òptica activa que manté perfectament alineats els 36 elements, fent les correccions necessàries per a compensar les deformacions degudes a les variacions de temperatura, tensions mecàniques o petits defectes de fabricació Aquest sistema, juntament amb el sistema d’òptica adaptativa que corregeix en temps real l’efecte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina