Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866

Estudià medicina i fou cirurgià d’un vaixell que participà en la batalla de Navarin 1828 De tornada a París, es dedicà a la literatura, començant per novelles d’aventures, que aviat abandonà pel gènere de costums i la novella històrica Latréaumont 1837, Arthur 1838 i Mathilde ou Mémories d’une jeune femme 1841 Més endavant insistí en la descripció dels ambients baixos de París, i assolí un èxit extraordinari amb Les mystères de Paris 1842-43, èxit que Le juif errant 1844-45 superà És autor, també, de Les sept péchés capitaux 1847-49, Le diable médecin 1855-57, etc

Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del tractament…

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782

Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt

Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt estreta per a la…

Estudià medina a Barcelona 1842 Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica és l’introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona Participà en el Congrés Homeopàtic de París 1889 Inicià la publicació de la Revista de la Doctrina Homeopática 1850 i de la Revista de Homeopatía 1890 És autor d’ Instrucción y reglas higiénicas en la curación homeopática 1849, un dels primers llibres sobre aquesta temàtica publicats al país, i de Contestación a la filología homeopática 1950, en resposta a un opuscle dels metges Oliver i Balcells Fou pare del…

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La diuresis y los…

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció setmanal sobre salut, i publicà…