Resultats de la cerca

El ranuncle asiàtic o  francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit…

Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més,…

Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una…

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el…

Situació Construcció militar de base quadrada situada al vessant meridional del turó de Sant Pere ECSA - J Bolòs Construcció possiblement defensiva, construïda sobre unes roques i situada prop de Ponts, al vessant meridional del turó de Sant Pere, a Valldans Mapa 34-13329 Situació 31TCG504418 Des de la plaça d’Artigues, de Ponts, surt una pista que va cap a Valldans, tot seguint una torrentera En arribar a la granja d’en Petges cal deixar l’automòbil Les restes d’aquesta possible fortificació són al cim d’unes roques, a la dreta de la carretera, a uns 100 m de la pista alternativa que mena a…

Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia gairebé no es…

Situació Una de les tombes de la necròpoli J Bolòs Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts Necròpoli Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954 Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun , va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica triturada Aquest…

Situació Important castell transformat al segle XVII en masia, que conserva molta part dels seus murs medievals primitius ECSA - V Roca Un dels castells més significatius i desconeguts de l’Alt Urgell és el castell de Pujol És situat en un turó que hi ha a l’altre costat del pantà d’Oliana, a prop de Coll de Nargó, a la ribera esquerra del riu Segre Mapa 34-11253 Situació 31TCG618711 S’hi va per la carretera de Fígols a Sant Llorenç de Morunys A 1 km del pont d’Espia surt un camí que travessa el riu de Perles i puja fins al castell de Pujol o la masia de Pujol en deu minuts MTV-VRM Història…

Situació Torre de planta circular feta amb carreus força regulars, única resta del castell, aprofitada com a suport del dipòsit d’aigua de la població ECSA - J Bolòs És situat en una petita elevació, en un extrem del poble, que resta dalt d’un turó, damunt la plana de la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG342792 Hem d’anar fins al poble de Claverol Hi ha una pista asfaltada que hi porta des de la Pobla de Segur JBM Història El castell de Claverol és esmentat per primera vegada l’any 973 en la donació que el comte Ramon III de Pallars féu al monestir de Sant Pere de les Maleses del…

Situació Un dels ermitatges que es drecen prop del santuari de Sant Magí ECSA - J Bolos En els petits cingles que hi ha damunt de l’antic convent de Sant Magí de Brufaganya, hi ha una ermita i dos possibles ermitatges, que molt possiblement tenen l’origen a l’època romànica Mapa 34-16418 Situació 31TCF708942 De la carretera local TV-2011, que va de Pontils cap a la Llacuna, surt el trencall de la carretera local TV-2012, que porta a Sant Magí de Brufaganya Del costat de l’església surt un corriol que en pocs minuts condueix fins als eremitoris Ermitatges Planta dels ermitatges, amb els murs d…