Situació
Una de les tombes de la necròpoli.
J. Bolòs
Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts.
Necròpoli
Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954.
Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun, va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica triturada. Aquest sepulcre era bastant profund. Al fons s’hi trobaren dos cadavers: un de destrult i un a ltre, més tarda, segurament de l’epoca de Jaume I.
A part aquest sepultura, també foren trobats, en una cambra situada a tramuntana de l’a bsis, tres sarcofags molt semblants als que hi ha al voltant de l’església de la neapolis. Són recta ngulars, amb una coberta de doble vessant, que té sis acroteris o ressalts, als extrems i al mig.
Hom trobà també en tota aquesta banda septentrional el tipus de sepulcre format per pedres unides amb morter i també nombroses tombes de lloses. A vegades aquestes sepultures eren cobertes amb les mateixes lloses que formen llurs cares laterals; d’altres cops, però, eren cobertes amb llicorella.
Segons el pla fet pels qui ho van excavar, hi devia haver prop d’unes 30 tombes de lloses o de pedruscall. A part, sembla que hi havia altres fosses, potser cavades en època posterior, buidades directament al sòl.
Actualment, tot el conjunt format per l’església i la necròpoli roman cobert d’herbes i d’esbarzers. Al sector septentrional encara s’endevina, tanmateix, l’existència d’algunes tombes de lloses. Aquestes tombes tenen una planta bàsicament rectangular, tot i que en alguns casos s’estrenyin una mica a la banda del peu. En general, són formades per tres o quatre lloses a cada banda que tenen una longitud d’uns 45 cm i un gruix d’uns 10 cm. La capçalera era tancada per una altra llosa col·locada transversalment. Les sepultures tenen una amplada d’uns 45 cm; en els casos en què són més amples a la capçalera que al peu, l’amplada oscil·la, per exemple, entre els 54 cm i els 35 cm; en aquests sepulcres la longitud és d’uns 2 m.
Mentre que algun cop les lloses són poc treballades i força irregulars —amb un gruix, per exemple, proper als 10 cm—, en d’altres casos, potser més tardans, trobem ja unes lloses més gruixudes —que arriben a fer uns 20 cm de gruix— i que són molt més ben tallades.
Totes aquestes tombes actualment visibles són paral·leles a l’església i, per tant, orientades de llevant a ponent. Segons els qui ho estudiaren eren recobertes amb un paviment d’opus testaceum.
Sembla, doncs, que en aquesta necròpoli hi hagué una continuïtat des d’una època pre-romànica fins, almenys, al segle XIII, amb un predomini, però, dels sepulcres de lloses, molt possiblement dels segles X i XI i potser també del segle XII, bé que no puguem rebutjar tampoc la datació d’algunes sepultures en uns segles força anteriors, d’època visigòtica. (JBM)
Bibliografia
- Martín Almagro i Pere de Palol: Los restos arqueológicos paleocristianos y altomedievales de Ampurias, “Revista de Gerona”, núm. 20, Girona 1962, pàgs. 27-41.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 149-150.