Situació
Important castell transformat al segle XVII en masia, que conserva molta part dels seus murs medievals primitius.
ECSA - V. Roca
Un dels castells més significatius i desconeguts de l’Alt Urgell és el castell de Pujol. És situat en un turó que hi ha a l’altre costat del pantà d’Oliana, a prop de Coll de Nargó, a la ribera esquerra del riu Segre.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG618711.
S’hi va per la carretera de Fígols a Sant Llorenç de Morunys. A 1 km del pont d’Espia surt un camí que travessa el riu de Perles i puja fins al castell de Pujol o la masia de Pujol en deu minuts. (MTV-VRM)
Història
La documentació consultada no ha aclarit els orígens del Castell de Pujol. És possible que el nom “el Pujol” sigui relativament modern i que sigui donat pel lloc que ocupa.
En el Spill… es documenta la Roqueta, dins el quarter d’Organyà. Aquest indret ha estat identificat amb l’actual masia de Pujol; de fet la seva descripció concideix amb l’actual. La Roqueta “és una torre e casa cituada en un cap de rocha e fa gran fortalesa e no.y està sinó una casa, qui és d’en Pere de la Roqueta, e la ditta casa fa castell e és del terme de Nargó”. Aquesta identificació, però, no és del tot clara ja que en el capbreu dels anys 1493-94 i en el mateix Spill… es parla a la vegada del mas de Pujol i del mas de la Roqueta. Així, el 1518 el mas de Pujol tenia dos focs i el de la Roqueta un.
Actualment la gent dels voltants coneix l’indret com a masia Pujol i el topònim de la Roqueta ha desaparegut. La situació del mas i la importància de la construcció fan pensar que es tracta de la Roqueta, un dels notables indrets fortificats del vescomtat de Castellbò. (MTV-VRM)
Castell
Planta dels murs medievals del castell.
R. Sala
És una construcció de considerables dimensions, de planta rectangular, 22,50 × 9,50 m. Conserva uns 4 m d’alçada de la primitiva construcció a la part més baixa; al mur sud, la paret conservada arriba fins als 6 m. Tota l’edificació ha estat construïda aprofitant la pedra del lloc.
Els murs tenen un gruix d’1,40 m i són fets amb carreus treballats i allargats, de 10 cm d’alt X 30 cm d’ample, aproximadament.
Avui l’edifici consta de planta baixa, pis i golfes. La primitiva porta d’entrada és a ponent, a 2 m de terra i solament a 30 cm del mur N. Per l’exterior té una amplada de 85 cm i per l’interior de 110. Al mateix mur hi ha una finestra de 50 cm d’amplada. A la paret S, i al mig del mur, hi ha una altra finestra de 60 cm. Finalment, a la façana de llevant veiem 2 finestres, a 7 i 12 m respectivament del mur sud.
A tots els murs hi ha diversos forats que hom pensa que es tracta d’espitlleres; algunes són a les cantonades dominant un ampli sector. Les mides són reduïdes: 15 × 15 cm.
Aquesta casa forta es pot datar entorn del segle XI. Probablement era d’un cavaller que dominava la vall i depenia dels Caboet. L’indret, situat al solell, gaudia de camps de conreu i de pastures, ja que era una explotació propera a un lloc d’hàbitat concentrat (Coll de Nargó). Les parets foren aprofitades per a una construcció posterior, del segle XVII, quan l’edifici degué ser transformat en casa de pagès. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Tragó, 1982, pàg. 41.