Resultats de la cerca
Es mostren 724 resultats
Fortificació de les Borgetes (Arbeca)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…
Jordi Cabré i Trias

Jordi Cabré i Trias
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Escriptor.
És llicenciat en dret i ha conreat el periodisme d’opinió, la poesia i la narració Es donà a conèixer amb la novella Postal de Krypton 2001, en què ja manifestava un tractament molt acurat del llenguatge Després, la seva novellística continuà amb La pregària del diable 2003, premi dels lectors de l’Odissea 2002, que narra una història de bruixeria al Montseny, Rubik a les palpentes 2004, una novella sobre la identitat, El virus de la tristesa 2006, premi Ciutat de Palma de novella 2005, Després de Laura 2010, Digues un desig 2019, premi Sant Jordi de novella 2018, Sense fi…
,
Joan Baptista Plasència i Valls
Música
Compositor i organista.
Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…
,
poncem
Alimentació
Botànica
Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l’essència o per preparar-ne el xarop.
Énguera
Vista general d' Énguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…
Delaware
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Dover 27 630 h 1990 S'estén pel sector nord-est de la península i badia de Delaware, formant la plana costanera atlàntica de sediments marins, que s’aixeca cap al nord al contacte amb el Piemont La xarxa hidrogràfica és marginal, formada per l’estuari navegable del Delaware El clima és temperat humit, amb 1 000 mm de pluja l’any, recollits sobretot a l’estiu la vegetació dominant és el bosc atlàntic De poblament antic i molt dens 115,8 h/km 2 1984, el creixement és molt fort Els sòls argilencs són molt fèrtils, i és conreat un 60% del territori, on predominen els…
Millars
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al sector nord-oriental del massís del Caroig.
El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
Dolores

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana deltaica del riu Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls.
El pla alluvial és gairebé perfecte mai no arriba als 6 m sobre el nivell del mar, cosa que explica la dificultat de drenatge, actualment resolta artificialment mitjançant les assarbs d’Enmedio, de Mayayo, de Favanella que travessen un terme de fronteres geomètriques, formades també per séquies i escorredors És conreat el 90% del terme 1 600ha, pràcticament tot en regadiu dedicat a hortalisses, cereals i plantes industrials carxofes, blat, cànem, cotó, patates, i una petita extensió a tarongerar predominen les explotacions de 0,5 a 2 ha 64% la terra és conreada directament pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina