Resultats de la cerca
Es mostren 1387 resultats
Antonio Aguilar y Correa
Història
Política
Polític castellà, més conegut pel seu títol de marquès de la Vega de Armijo; fou també vescomte de Bobadilla.
Estudià lleis a Sevilla i a Madrid Participà a la Vicalvarada juny del 1854, i fou secretari de les corts constituents que es reuniren al novembre Diputat per Còrdova 1855, s’afilià a la Unión Liberal d’O'Donnell Fou governador de Madrid 1858-60, vicepresident de les corts 1861 i ministre de foment 1861 i de governació En perdre el poder els liberals 1866, intervingué en l’organització de la Revolució de Setembre del 1868, després de la qual defensà una monarquia constitucional i hereditària Fou ambaixador a França, ministre d’estat als governs de Sagasta i vicepresident del…
Manuel Rafael Pol i de Quimbert
Història
Espia.
Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Simón López García
Cristianisme
Eclesiàstic.
Deixeble dels jesuïtes, entrà en la congregació de Sant Felip Neri Tot i ésser membre de la Societat d’Amics del País, pel fet d’haver assistit els empestats de Cartagena 1804, el seu pensament i la seva activitat foren típicament tradicionalistes, com a bisbe d’Oriola 1815-24 i com a arquebisbe de València 1824-31 Fou amic de Diego de Cádiz, membre antiliberal de les corts de Cadis 1811-12, exiliat durant el Trienni Constitucional i fou fundador de la institució El Ramo de la Fe, per a substituir l’extingida inquisició, que dugué a terme el procés del mestre de Russafa, Gaietà…
Vicent Sanxo
Història
Militar
Polític liberal i militar.
Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l’Escuela Suprema de Censura Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política 1813, i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales 1814 Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena El 1823 hagué d’emigrar a França És autor també d’uns Principios de legislación…
Antoni Coll
Història
Guerriller, dit Mossèn Anton.
Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric
Aprovada una nova llei d’educació espanyola
Per 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions el Congrés dels Diputats aprova la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa LOMLOE que substitueix la LOMCE Aprovada pel PSOE, Podemos, ERC, el PNB, Más País i Compromís i rebutjada per PP, Vox i Ciutadans Entre els punts que provoquen més oposició per part d’aquests partits és la desaparició del castellà com a llengua vehicular obligatòria i l’obligació de no separar alumnes per sexe a les classes La “llei Celáa”, com també se l’anomena, és la vuitena llei d’educació espanyola des de l’establiment de la…
Grenada 2014
Estat
En la celebració del 40è aniversari de la independència, el primer ministre, Keith Mitchell, va anunciar el projecte de reforma constitucional que vol impulsar el seu Govern Una de les principals reformes previstes és adoptar el Tribunal de Justícia del Carib com a última instància d’apellació, la qual cosa obligarà el Govern de Grenada a negociar un acord amb Londres per deslliurar-se de la darrera vinculació política –els tribunals de justícia britànics– que resta entre aquest país i l’antiga metròpoli Quant a l’àmbit econòmic, es va signar un programa d’ajustament estructural…
Agustí Saperes
Història
Guerriller, conegut amb el motiu Caragol.
Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a…
El TC anul·la la llei catalana de prohibició del 'fracking'
El Tribunal Constitucional dóna la raó al Govern espanyol en el recurs a la llei catalana contra la fracturació hidràulica fracking , argumentant que la llei envaeix les competències de l’Estat També declara nulla la disposició transitòria de la llei catalana que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m2 dins de les trames urbanes consolidades, ja que no es justifica segons la norma general estatal Dos dies després 27 d’abril, el TC també anulla la part substancial de la llei catalana que estableix un impost a la generació d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina