Resultats de la cerca
Es mostren 4623 resultats
Ricard Fernández Mercadé
Billar
Jugador de billar.
Soci del Club Billar Barcelona, practicà totes les especialitats del billar de carambola lliure, banda, quadres 47/2 i 71/2, tres bandes i de manera especial el billar fantasia, posteriorment billar artístic En aquesta darrera disciplina, aconseguí diversos títols mundials 1975, 1981, d’Espanya 1981, 1983, 1984, 1991 i de Catalunya 1983, 1984, 1985 Les seves aparicions en el programa Nadal a tres bandes de TV3 contribuïren a la divulgació d’aquest esport
Francesc Grau Pla
Futbol
Futbolista.
Jugà amb el Granollers a tercera divisió i dues temporades amb l’ amateur de l’Atlético de Madrid abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1956-57 Tot seguit, jugà al Sabadell a segona divisió 1957-59 i després vuit temporades amb el Betis 1959-67, sempre a primera divisió menys la darrera, en què el club andalús estava a segona i recuperà la categoria Actuava de lateral dret
Neus Serra Domènech
Altres esports de pilota o bola
Jugadora de tamborí.
Amb el Club Esportiu INEF de Barcelona ha participat en la Copa d’Europa de sala 2006-13 i assolí la tercera posició en la darrera edició Ha disputat, igualment, diversos torneigs internacionals de les modalitats de sala, clàssic, platja i tamborí i fou convocada per la selecció catalana en diverses ocasions També ha estat vocal de la federació catalana i responsable de l’àmbit d’educació 2008-10
congregació de Windesheim
Congregació de canonges regulars de sant Agustí, fundada el 1387 a Windesheim, prop de Zwolle (Holanda), per Florens Radewijns, seguidor de Geert Groote, fundador del moviment de la Devotio Moderna
, aprofitant l’oferta feta per un devot, Berthod ten Hove.
El bisbe d’Utrecht, Florens van Wevelinkhoven, la posà sota la regla augustiniana Cresqué ràpidament durant el s XV hi havia 82 cases el 1464, i des del 1400 n'existia també una branca femenina, obra de JBrinkerink Amb la Reforma anà en decadència, i, després d’una petita represa al s XVII, inicià una forta davallada, que culminà el 1802 amb el tancament de la darrera casa
Manuel da Fonseca
Literatura
Poeta, contista i novel·lista portuguès.
Fou un dels fundadors del neorealisme A més dels seus Poemas complejos 1958, cal destacar els volums de contes Aldeia nova 1942, O Fogo e as cinzas 1951, Um anjo no trapézio 1968 i Tempo de solidão 1973, i les novelles Cerromaior 1943 i Seara de vento 1958, sobre la vida dels camperols pobres de l’Alentejo, la darrera amb successives edicions i adaptacions al teatre i al cinema
Ramon Bardés i Abellà
Literatura catalana
Escriptor.
Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals ‘Mirador’, ‘El Be Negre’, ‘La Publicitat’, ‘Serra d’Or’, ‘Avui’ Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990
Bette Davis
Bette Davis amb Henry Fonda en el film Jezebel (1938)
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life
Nicholas Monsarrat
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Els anys trenta deixà l’advocacia per tal de dedicar-se a la literatura Publicà The Cruel Sea 1951, fruit de les seves experiències com a oficial naval durant la Segona Guerra Mundial, que assolí una gran popularitat, així com The Story of Esther Costello 1953 i The Tribe that Lost Its Head 1956 La seva darrera novella, Running Proud 1978 havia de formar part d’una trilogia que deixà inacabada
John Hawkes
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg nord-americà.
Les seves obres són experimentals, des de la primera, The Cannibal 1949 fins a la darrera, Virginie Her Two Lives 1982, i per més que variï el lloc on es desenvolupen Alemanya, Anglaterra, etc, semblen ésser una observació de l’exercici psíquic, alhora que van contra l’argument, els personatges, l’ambientació i el tema Part de la seva producció teatral es troba aplegada al volum The Innocent Party 1969
la Torà

La Torà
Entre els jueus, el Pentateuc.
Mot derivat probablement de l’acte de tirar la sort per fer un oracle, acabà significant ‘ensenyament’, ‘doctrina’, ‘llei’, sobretot els avisos de Jahvè donats per mitjà de Moisès i dels profetes Des de l’època deuteronòmica fou el mot tècnic per a indicar el Pentateuc La distinció entre la Torà escrita i oral —aquesta darrera, interpretació autoritzada— portà sovint a ampliar el mot fins a indicar tot l’Antic Testament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina