Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
covel·lina
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, CuS.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, d’una duresa entre 1,5-2 i d’una densitat entre 4,6-4,76 És de color blau violaci, sovint amb iridescències de color groc llautó i vermell fosc A vegades conté també vestigis de ferro i, molt sovint, és associada amb uns altres sulfurs de coure calcopirita, calcosina, i bornita Se sol donar en zones d’enriquiment secundari, en les quals s’ha format per alteració de sulfurs primaris
glaucòfan
Mineralogia i petrografia
Silicoaluminat de magnesi i de sodi, Na2Mg3Al2Si8O2 2(OH)2
.
Mineral que pertany al grup dels amfíbols i que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o de vegades fibrós, i té l’esclat de vidre, sedós en les varietats fibroses El color és blau clar, però s’enfosqueix amb la proporció de ferro La duresa és de 6, i la densitat, de 3-3,4 Hom el pot trobar en les roques metamòrfiques de grau alt o mitjà És molt abundant a Califòrnia
estibina

estibina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics allargats segons l’eix c
.
Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès
Jàpet
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1671 per G.D.Cassini.
Té un diàmetre d’uns 1 440 km, una densitat d’1,1 g/cm 3 , un radi orbital d’uns 3 560 km, i un període orbital de 79,33 dies La característica més rellevant de Jàpet és l’elevada albedo 0,5 de la cara exterior al moviment orbital i la baixa albedo 0,04-0,05 de la cara interior a aquest El material de la cara més fosca podria provenir de l’interior de Jàpet
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el…
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…
Crist 1147 i teixits associats
Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…
radar meteorològic

Vista parcial del radar meteorològic de la Universitat de Barcelona al Puig d’en Bernat de Vallirana
© Fototeca.cat
Meteorologia
Radar destinat a aplicacions meteorològiques, fonamentalment la detecció i mesura de la intensitat de precipitació i, en el cas dels radars Doppler, del moviment de les partícules (gotes, calamarsa o neu) precipitants.
Opera en la banda de 9 GHz i s’utilitza per a detectar la presència de nuclis tempestuosos i, a partir de l’anàlisi espectral del senyal reflectit per aquest, estimar la densitat de pluja Les seves unitats de mesura són els dBz A banda dels sistemes terrestres, la majoria d’avions comercials i militars incorporen aquest tipus de radar, a fi de facilitar-los la detecció de tempestes i la presència de turbulències, i així poder corregir amb anticipació la seva ruta
plasma de quarks i gluons
Física
Plasma format quan els constituents dels nucleons es descomponen en llurs components fonamentals, els quarks, i les partícules que les mantenen unides, els gluons.
L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina