Resultats de la cerca

Una bona part del terme és boscada bosc i casa forestal de Merialles al fons de la vall hi ha els conreus principalment pomeres Hi ha estat tradicional la indústria cistellera vímet El poble 52 h agl 1982 725 m alt és sota el monestir del Canigó al qual pertangué la jurisdicció senyorial, a la dreta del riu de Cadí Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent l’estàtua jacent desaparegué, conservat entre dues tombes

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…

El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor…

Fundat l’any 1931, nasqué com a escissió del Club de Mar del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria Un dels seus màxims impulsors fou Josep Durban Guanyà diverses regates internacionals, la primera de les quals fou a Lucerna l’any 1931 Participà en competicions d’àmbit estatal, organitzà Campionats de Catalunya i alguna edició del Trofeu President Macià Acabada la Guerra Civil fou refundat per Lluís Omedes al final dels anys quaranta Seguí competint en proves estatals i internacionals amb èxit, i el 1951 guanyà el Campionat d’Espanya de rem Desaparegué un…

Fundat l’any 1932, nasqué amb el nom d’Unió Esportiva Rubí impulsat per Joan Deu Creà equips masculins i femenins, i el 1967 el sènior femení guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria Durant els anys seixanta adoptà el nom CB Rubinense en passar a dependre de la Cooperativa Rubinense Fins els anys vuitanta participà en l’OAR Posteriorment s’inscriví en competicions de la federació i el 1983 adoptà el nom de CB Rubí La temporada 1995-96 l’equip masculí ascendí a primera catalana i posteriorment jugà a la Copa Catalunya Desaparegué la temporada 2007-08 Destacà Fina…

Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del…

Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i desaparegué…

Al començament promogué l’acampada esportiva organitzant campaments i aplecs excursionistes a les comarques del Camp de Tarragona Entre el 1929 i el 1936 edità un butlletí Disposava d’una important biblioteca, una secció d’excursionisme i una secció de minyons de muntanya Desaparegué durant la Guerra Civil i es reorganitzà el 1951 A les activitats d’acampada s’hi incorporaren les seccions juvenil de ciclisme i d’espeleologia, i es recuperà el butlletí informatiu que des del 1953 va ser en català El 1973 es fusionà amb el Grup Excursionista Muntanyenc de la mateixa ciutat i es…