Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
Sant Joan de Pladecorts
L’església de Sant Joan de Pladecorts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, entre Ceret i el Voló, estès a banda i banda del riu, des del puig Sanglí (209 m alt) a la zona de contacte amb els Aspres rossellonesos (el torrent de Vallmanya, afluent, per l’esquerra, del Tec és el límit septentrional), fins a la plana al·luvial a l’esquerra del riu, que centra el poble de Vilargell.
El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers L’esmentat sector septentrional és boscat La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters 127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers, hortalisses 9 ha, enciams i vinya 413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat La ramaderia és important hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules El poble 892 h agl 1982 100 m alt és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera…
Erill la Vall

Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…
Richard A. Easterlin
Economia
Economista nord-americà.
És professor de la University of Southern California des del 1982 Fou president de la Population Association of America 1978 i de l’Economic History Association 1979-80 Ha dut a terme importants treballs de recerca sobre la fecunditat i els cicles demogràfics Ha estat un dels pioners en l’estudi de les decisions individuals sobre el nombre de fills, i en el desenvolupament de teories per a explicar la influència de la dimensió relativa de les generacions en el comportament demogràfic dels individus En aquest camp, la seva teoria més coneguda assenyala que els membres d’una generació nombrosa…
Guasp
Família de llibreters i impressors mallorquins, radicats a la ciutat de Mallorca, l’estirp de la qual és Jaume Guasp.
Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí…
Merck KGaA
Farmàcia
Empresa química i farmacèutica alemanya amb seu a Darmstadt (Hessen).
Té l’origen en l’adquisició el 1668 d’una apotecaria a la ciutat per part de Friedrich Jacob Merck Un dels seus descendents, Heinrich Emanuel Merck, isolà i identificà els alcaloides al seu laboratori, i el 1827 n'inicià la producció a l’engròs, a partir de la qual impulsà un negoci de preparats i de medicaments, especialment des del 1890 Entre els productes que manufacturà i comercialitzà amb més èxit cal esmentar la morfina i, més tard, la cocaïna i els preparats vitamínics Fins els anys vint, la direcció de l’empresa estigué sempre vinculada a la família Merck El 1891 establí una filial…
claqué
Dansa i ball
Dansa pròpia dels EUA consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques, dites claquetes claqueta Hom distingeix en el claqué dues modalitats l’americana, en la qual hom utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en la qual hom només empra els cops de taló per a indicar el final de les peces El claqué és anomenat en el seu país d’origen tap-dancing , i en el seu naixement hi concorren influències molt diverses, d’entre les quals semblen predominar les del zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels…
Castell de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà…
Joan Fàbrega
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Autor del Llibre de coses que han succeït a Catalunya dignes de ser notades i en altres parts del món que abraça el període 1673-1731 Es tracta d’un manuscrit de 53 fulls, en poder dels descendents de l’autor, que ha estat editat en una edició facsímil acompanyada de la versió al català actual en Llibre de coses que han succeït a Catalunya Crònica d’un pagès català dels segles XVII i XVIII 1999 Aquest pagès benestant de la Catalunya Central es mostra ben informat sobre els esdeveniments de la història de Catalunya d’aquella època i, fins i tot, d’alguns d’Europa així, per exemple…
ducat de Suffolk
Història
Títol anglès concedit el 1448 a William de la Pole (mort el 1450) sobre el marquesat de Suffolk, que li havia estat donat el 1444 essent ja cinquè comte de Suffolk.
El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a la corona el 1551 El comtat de Suffolk fou creat el…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina