Resultats de la cerca

Ensenyà egiptologia a Leipzig Les seves novelles, plenes d’erudició, són obres de divulgació de la història d’Egipte Serapis, Der Kaiser Descobrí un papir a Tebes, anomenat Papir d’Ebers , que és un escrit mèdic del començament de la dinastia XVIII que reprodueix un original molt més antic, de 110 pàgines, dividides en 877 paràgrafs, que tracten de medicina general i proposen remeis per a cada malaltia

Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970

Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849

Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes

Alt comissari francès de l’Énergie Atomique, fou president del Consell Mundial de la Pau i rebé el premi Nobel de química, juntament amb la seva muller, l’any 1935 Continuant les recerques dels Curie, descobrí la radioactivitat artificial i els primers radioisòtops no naturals Intervingué en els primers treballs encaminats a l’alliberament de l’energia atòmica fissió de l’urani i contribuí al descobriment dels neutrons

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Fou un dels primers de la seva professió que es traslladà a les fonts d’origen com a mètode per a establir una literatura comparada Així, recorregué Europa, penetrà a l’Àsia i arribà fins a Amèrica, que descobrí literàriament al seu país És autor d' Histoire littéraire de la France avant le XIIe siècle 1839, La Grèce, Rome et Dante 1848, Histoire romaine à Rome 1858, etc

En 1830-37 fou catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera, de les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1854 descobrí la natura microbiològica del còlera Publicà una Litología meteórica, 1854 sobre els aeròlits caiguts a Nules Plana Baixa i Vilabella Alt Camp el 1815 Collaborà en La Botánica i en El Restaurador Farmacéutico

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…

Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…