Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
L’ombra de l’atzavara
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders, publicada el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’oportunitat d’…
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús…
assassí | assassina
Islamisme
Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, branca dels xiïtes ismaïlites, fundada per Ḥasan ibn Ṣabbāḥ al-Rāzī.
Hom formà una llegenda negra a partir dels relats dels croats i de la descripció que féu Marco Polo de la fortalesa d’Alamut, segons els quals els membres d’aquesta secta, anomenats fidaci ‘el qui se sacrifica’, eren embriagats amb haixix, i enviats a perilloses missions que consistien generalment en l’assassinat d’algun cap enemic important En realitat els “assassins”, des de llurs castells fortificats, situats a diversos llocs inexpugnables de Síria i de Pèrsia, constituïren un decidit moviment de resistència antiturc mataren Niẓam al-Mulk, 1092, atabeg del soldà seljúcida…
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i…
bioespeleologia
Biologia
Especialitat científica que té per objecte l’estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani.
El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza…
Hugo van der Goes
Pintura
Pintor flamenc de l’escola de Gant.
La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra, installada a l’…
Antoni de Clariana i de Gualbes
Història
Militar
Noble, marí i militar, fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena.
Era comanador de l’orde de Sant Joan de Malta a Catalunya Expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco 1705 per austriacista, fou nomenat coronel de cavalleria pel rei arxiduc Carles III, i com a tal participà en la conquesta de Sardenya juliol del 1708 i en la batalla de Montnegre contra els francesos 1709 El 1711 es retirà, i el seu regiment fou dissolt Passà posteriorment al servei de la marina veneciana participà en l’expedició per a deslliurar l’illa de Corfú del setge turc i publicà un Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval o arte de la guerra…
Rafael Cervera
Historiografia
Historiador.
Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot amb tendència a resumir l’original, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència de la pressió editorial Deixà inèdits, entre altres treballs històrics, uns Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona , en dos volums,…
Andreas Vesal
Andreas Vesal
© Fototeca.cat
Metge flamenc, més conegut pel nom llatinitzat Vesalius
.
Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i finalment cervell…
Alexander Kluge
Cinematografia
Literatura alemanya
Realitzador cinematogràfic i escriptor alemany.
Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern ‘Adeu a l’ahir’, 1966, Die Artisten in der Zirkus-kuppel ratlos ‘Els artistes sota la carpa del circ perplexs’, 1968, Gelegenheitsarbeit einer Sklavin ‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973, Der starke Ferdinand ‘Ferdinand el fort’, 1976, Die Patriotin 1979 i el film collectiu Der Kandidat 1980 Com a escriptor, és autor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina