Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
Josep Pereña i Moros
Educació
Pedagog.
Llicenciat en filosofia i lletres, dirigí les Escoles Laietània collaborà a Serra d’Or i a Criterion És autor d' Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer 1955
Elara
Astronomia
Petit satèl·lit de Júpiter, descobert el 1905 per C.D. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 80 km, un període de revolució al voltant de Júpiter d’uns 260 dies, i l’òrbita té un semieix major de 1 174×10 4 km
rèplica
Geologia
Terratrèmol de magnitud variable que es pot produir després d’un altre de més important.
S'origina prop del mateix focus i sovint es repeteix durant alguns dies i, fins i tot, durant alguns mesos, sobretot quan l’hipocentre del terratrèmol principal és poc profund
benlloc
Agronomia
Varietat d’arròs més resistent i de millor rendiment que les formes menys seleccionades.
Les panícules són de mida mitjana i sense arestes les glumelles són piloses Ofereix bones condicions per a l’elaboració la durada aproximada del període vegetatiu és de 180 dies
Aldo Bach Moral
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Quedà tercer en el Campionat d’Espanya d’enduro 1998 i fou guanyador de la medalla d’or dels Sis Dies Internacionals d’Enduro per països disputats a Austràlia 1998
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc…
gat domèstic
Gata siamesa adulta
© J. Palasí i M. Albaladejo
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua.
Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…
Miquel Fañanàs i Serrallonga
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986, Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000, El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina