Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
serra de la Calderona
Serra
Alineació muntanyosa triàsica entre l’Horta del Nord, el Camp de Morvedre i el Camp de Túria, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera.
De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però, com a serralada…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’…
Jeffrey C. Alexander
Sociologia
Destacat pensador i sociòleg nord-americà.
Professor emèrit del departament de sociologia de la Universitat de Califòrnia Actualment dirigeix el departament de sociologia de la Universitat de Yale, on segueix desenvolupant la seva tasca docent i investigadora És codirector, juntament amb Ron Eyerman, del Center for Cultural Sociology de la mateixa universitat Els seus treballs tracten aspectes relacionats amb la sociologia cultural, la teoria sociològica i la política En aquest darrer àmbit, la seva obra The Civil Sphere 2006 ha tingut un notable ressò i ha influït ostensiblement en debats d’actualitat a l’entorn de…
Ian Hodder
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha propugnat l’…
Josep Padró i Parcerisa

Josep Padró i Parcerisa
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Egiptòleg, arqueòleg i historiador.
Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Colloquis…
Lluís Torner i Sabata

Lluís Torner i Sabata
© Arx. Ll. Torner
Física
Físic.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències…
Josep Antich i Valero

Josep Antich i Valero
La Vanguardia
Periodisme
Periodista.
La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona Un any després formà part de la redacció fundacional d’ El Periódico , d’on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals feu una atenció especial als afers de l’àmbit català El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d’ El País , publicació en la qual exercí com a corresponsal polític L’any 1994 s’incorporà a La Vanguardia com a redactor en cap de l’àrea de política catalana El 1998 es feu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins que en fou…
Robert Oliván

Robert Olivan, en un moment d’A place to bury strangers (2013)
© Mercat de les Flors
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Estudià a l’Institut del Teatre 1992-94 i a la prestigiosa escola PARTS Performing Arts Research and Training Studios, 1994-96 Fou ballarí de la companyia belga Rosas, de la ballarina i coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker 1997-2000 i el 2001 fundà la Robert Olivan Enclave Dance Company, actualment coneguda amb el nom de Roberto Olivan Performing Arts ROPA , primer amb seu a Bèlgica i, des del 2016, a L’Obrador - Espai de Creació Deltebre, Baix Ebre En destaquen, entre d’altres, les coreografies de De farra 2003, Le vertige du papillon 2003, HomeLand 2006, El quiosco de las almas perdidas…
aeròfon
Música
Dit de qualsevol instrument en què el so es genera mitjançant la pertorbació de l’aire circumdant o de l’aire contingut a l’interior de l’instrument.
Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…
Sant Pere d’Alfés
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TCF015996 S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina