Resultats de la cerca
Es mostren 1159 resultats
Codi de Consum de Catalunya
Dret
Conjunt de normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum.
Les normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores es descriuen en la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya, a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum d’acord amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i adapta la seva normativa a les exigències de les directives de la Unió Europea La regulació es divideix en tres llibres, el primer dedicat a disposicions generals el segon, als aspectes relatius a les relacions de consum, i el tercer a la disciplina…
contingut
Educació
Matèria d’aprenentatge fixada pels currículums escolars.
Generalment hom parla de continguts utilitzant la forma plural d’aquest terme per a designar el conjunt d’aprenentatges que hom es proposa ensenyar o aprendre dins d’una determinada àrea o disciplina escolar La programació de continguts i la programació d’objectius constitueixen un binomi essencial en la majoria de projectes curriculars Els objectius concreten el grau o nivell d’aprenentatge dels continguts que es pretenen assolir En les estructures d’ensenyament tradicionals, els continguts es refereixen només als fets, als conceptes i als principis conceptuals de cadascuna de…
Patricia Smith Churchland
Filosofia
Medicina
Filòsofa canadenca.
Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…
Ingrid Meyer
Lingüística i sociolingüística
Lingüista canadenca.
Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits…
didàctica
Educació
Ciència que orienta i dirigeix el procés d’aprenentatge.
Molt lligada a les altres ciències de l’educació pedagogia, psicologia, metodologia i a llur evolució històrica, fins al s XVII es caracteritzà per una disciplina rígida i per l’autoritarisme Des d’aleshores la didàctica anà assimilant les noves formes i sistemes culturals i trobà en figures com Comenius, Rousseau i Pestalozzi els representants d’una nova orientació Actualment, la participació més activa de l’infant dins la classe repercuteix en una disminució de l’activitat didàctica clàssica del mestre La polèmica sobre l’abast de la didàctica se centra en dos corrents l’un la pren com a…
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Física
Història
Militar
Físic francès, enginyer i oficial de l’armada, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’unes notes en…
Roman Ingarden
Música
Filòsof polonès.
Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat…
Albert Wellek
Música
Musicòleg i psicòleg alemany d’origen austríac.
Estudià composició i direcció al Conservatori de Praga i més tard feu història de la música, literatura i filosofia a Praga mateix i a Viena, ciutat aquesta darrera on fou alumne de G Adler, R Lach i E Wellesz El 1929 conegué l’eminent psicòleg Karl Bühler i llavors decidí iniciar els estudis de psicologia, disciplina que cursà a la universitat de la capital austríaca Del 1946 al 1972 dirigí l’Institut de Psicologia a la Universitat de Magúncia Wellek rebé una gran influència de Fèlix Krueger, representant destacat a Leipzig del corrent ganzheit und gestalt la totalitat i la…
Hsu Tsang-Houei
Música
Compositor, etnomusicòleg, professor i escriptor musical taiwanès.
S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a…
Oriol Graus
Música
Compositor i guitarrista.
Format inicialment en la disciplina de guitarra flamenca, més tard estudià guitarra clàssica amb Ll Gàsser i William Waters Fou deixeble de G Brncic al laboratori de música electrònica Phonos i d’A Lewin-Richter al Conservatori de Música de Barcelona També ha assistit a seminaris de composició impartits per JM Mestres Quadreny, Ll Callejo i L Nono i el 1986 seguí els Cursos de Darmstadt Ha guanyat diversos guardons, com ara el primer Premi de Composició Musician’s Accord de Nova York 1985 i el Premi Ciutat d’Alcoi de Composició Musical 1994 i les seves obres han estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina