Resultats de la cerca

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol No degué passar de capella rural, dependent del mas Guardiola o del Solà L’església apareix documentada el 1206 el 1315 Arnau de Guardiola fundà un benefici en aquesta capella, de la qual hom té notícies fins al 1782 Actualment no se’n coneix amb certesa la ubicació l’única referència, a més d’estar al costat del mas Guardiola o Solà, és que el 1782 era a dues-centes vares de la parroquial, la qual cosa ha fet suposar que sigui una part de l’edifici on avui hi ha el bar Sport També hom suposa que aquesta…

Aquesta capella era situada al lloc ocupat avui per la plaça de Sant Bartomeu, al nord de la font del Lleó La trobem documentada per primera vegada l’any 1190 A partir d’aquesta data van repetint-se els documents que hi fan referència, sempre amb el nom de Sant Vicenç En una notícia de l’any 1427, trobem esmentat l’altar de Sant Bartomeu de la capella de Sant Vicenç Amb el temps aquesta nova advocació suplantà l’original ja l’any 1507 s’esmenta solament la capella de Sant Bartomeu El record del nom primitiu era encara viu el 1741, ja que en un document relatiu a la plaça de Sant…

La capella de Sant Cristòfol es troba documentada per primera vegada l’any 1328 És possible que aquesta construcció fos erigida en èpoques anteriors, però fins avui no en tenim cap evidència Un altre document de l’any 1587 parla de la benedicció de la capella, la qual es va dur a terme després d’una restauració que va afegir alguns elements decoratius a l’edifici, a més d’ornamentar-lo amb la següent inscripció IHS 1587 Finalment, cal dir que, en commemoració dels 400 anys de la restauració ja esmentada, la parròquia de Gualba va consolidar la coberta i va arrebossar els murs a…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’…

L’actual parròquia de Sant Salvador té arrels romàniques, ja que apareix documentada com a tal l’any 1160, que consta que es trobava a l’apèndix d’Olèrdola, en el terme del castell de les Gunyoles L’any 1185 ja s’havia separat de la parròquia de Sant Pere d’Avinyó És possible que aquesta església sigui una de les capelles sufragànies de Sant Miquel d’Olèrdola, que són relacionades en l’acta de consagració de l’any 992 La primitiva església romànica degué sofrir moltes modificacions al segle XVI Finalment el 1776 s’enderrocà completament el temple i s’edificà de nou amb l’…

L’església parroquial del petit poble de Segura, a ponent de Savallà del Comtat, és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic confegides abans del 1154 Degué ésser una de les parròquies que l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort va reclamar al bisbe de Vic en organitzar definitivament l’arxidiòcesi Amb tot, la parròquia de Segura no va ser annexada a Tarragona i, de fet, va pertànyer al bisbat de Vic fins el 1957 La primitiva església romànica de la població ha desaparegut totalment i el seu lloc ha estat ocupat per l’actual cementiri Les seves…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic…

L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la…