Resultats de la cerca
Es mostren 1462 resultats
Søren Kierkegaard
Filosofia
Filòsof danès.
Fortament afectat per l’ambient religiós de la seva família —el seu pare li féu estudiar teologia— i per la relació amb Regina Olsen —amb la qual renyí perquè creia no poder-s’hi casar sense revelar-li el seu “secret”, la seva “creu privada"—, la seva obra es caracteritza per una doble polèmica contra el racionalisme de Hegel el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de l’home i contra l' establishment politicoeclesiàstic del seu país Enfront de la “mediació” hegeliana, Kierkegaard insisteix en la “diferència infinita” i subratlla la prioritat…
Andreas De Silva
Música
Compositor i cantor de probable origen hispànic.
Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu…
baqueta

Baqueta de bateria
© Fototeca.cat / Idear
Música
Part excitant dels instruments idiòfons, membranòfons i, excepcionalment, algun cordòfon com el saltiri o tambor de cordes.
Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50…
consell general
Dret administratiu
A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.
El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per…
Cloenda de l’Any Llull
Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis un a Jerusalem i l’altre a Barcelona L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar , al Teatre Nacional de Catalunya El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les…
Domènec Porta
Cristianisme
Abat de Poblet (1502-26).
Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la vista de Ferran II…
Marcel Lefebvre
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions episcopals i…
Joana I de Nàpols
Història
Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81).
Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Conferència Episcopal Espanyola
Institució de l’Església catòlica espanyola en comunió amb la Santa Seu de Roma i el papa integrada pels bisbes de l’Estat espanyol.
Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón 1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel Suquía…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina