Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
Cloenda de l’Any Llull
Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis un a Jerusalem i l’altre a Barcelona L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar , al Teatre Nacional de Catalunya El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears…
Domènec Porta
Cristianisme
Abat de Poblet (1502-26).
Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la vista…
Conferència Episcopal Espanyola
Institució de l’Església catòlica espanyola en comunió amb la Santa Seu de Roma i el papa integrada pels bisbes de l’Estat espanyol.
Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón 1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel Suquía…
Izaskun Bilbao Barandika

Izaskun Bilbao Barandika
© Parlament basc
Política
Política basca.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos desbloquejada quan PNB i EA…
consell general
Dret administratiu
A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.
El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per una llei del…
Joan Lerma i Blasco
Joan Lerma i Blasco
Política
Polític valencià.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou derrotat pel PP en…
Marcel Lefebvre
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions…
Andreas De Silva
Música
Compositor i cantor de probable origen hispànic.
Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu estil es deixà…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Clístenes
Història
Política
Polític demòcrata atenès, fill de Megacles.
Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle Aquestes noves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina