Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…

El nom és un acrònim de l’expressió "Guardians de la Torà" en hebreu Propugna un estat regit pel Talmud i la Torà i un programa més aviat conservador, bé que els ajuts amb finalitats socials, i especialment els destinats als estudis rabínics, hi tenen un pes considerable En general dóna suport al Gran Israel Eretz Yisrael, més enllà de les fronteres del 1948 Fou fundat pel rabí Ovadia Josef , que en fou el líder espiritual fins a la seva mort 2013 La majoria dels seus vots provenen dels sefardites i dels jueus procedents del Pròxim Orient i dels països àrabs Primer partit…

Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una retrospectiva…

Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…

L'any 2015, el president Taur Matan Ruak va apostar per l'exministre de Salut Rui Maria de Araújo com a successor del primer ministre Xanana Gusmão, líder del Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor Oriental CNRT i el primer president del Timor independent Tot i formar part del partit opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, el nom de De Araújo va ser proposat pel mateix Gusmão Es va instaurar un nou Govern d'unitat nacional, amb el repte de reduir l'índex de pobresa, del 50%, i diversificar l'economia més enllà de l'exportació de petroli i gas El Govern…

L’any 2018 va estar marcat per un empitjorament de les relacions del Govern d’Aung San Suu Kyi amb Occident, davant les crítiques generalitzades a la seva aquiescència davant la crisi humanitària dels rohingyes, la minoria musulmana d’origen bengalí sense ciutadania reconeguda a l’oest del país En aquest context, Aung San Suu Kyi, líder de la Lliga Nacional per a la Democràcia, va ser acusada d’obviar la matança sistemàtica de rohingyes a l’estat de Rakhine i d’obstaculitzar la repatriació de milers de persones fugint del genocidi cap a Bangladesh Finalment, al novembre, Myanmar va anunciar…

La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites que…

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…

La Constitució espanyola del 1978 no preveu la possibilitat d’aquesta pròrroga

Arqueològicament, hom no en sap res Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guants El nom, kerrētanoí κερρητανοι en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri ‘porc’