Resultats de la cerca

Era franciscà Fou provincial de Mallorca i ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval A Quaestiones…

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en…

Estudià al Collegi Universitari d’Aberystwyth 1952-56 i amb L Berkeley a la Royal Academy of Music 1956-59 Del 1959 al 1988 fou professor al University College, Bangor -institució de la qual fou cap del departament de música des del 1970-, excepte en 1968-70, període en què ensenyà a Edimburg El 1972 fundà el North Wales Music Festival, i en fou el director artístic fins a la seva mort Les seves composicions, molt nombroses, inclouen aportacions tant al gènere cambrístic com a l’orquestral, a més de molta música coral El seu estil era sovint diatònic i eclèctic amb influències de…

Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics,…

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky…

Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana  1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la…

Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples,…

Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio…

Estudià a París, a l’École de Musique Classique, on posteriorment hi exercí la docència 1902-05 També ensenyà a l’École des Hautes Études Sociales Treballà a les biblioteques de Sainte Geneviève 1905-09 i del Conservatori de París 1920-33 S’especialitzà en la música francesa dels segles XV i XVI, i el 1894 en començà a publicar una collecció que, a partir del 1924, titulà "Monuments de la Musique Française au Temps de la Renaissance", i que contenia algunes de les primeres edicions de música vocal de l’època Després de la seva mort es fundà una associació batejada amb el seu nom…

Després de graduar-se a Harvard 1908 s’interessà inicialment per la composició i direcció orquestral Seeger és, però, especialment conegut per la seva tasca com a musicòleg i docent Ensenyà en diverses universitats Berkeley, Yale, Los Angeles, Harvard, etc i estudià principalment aspectes teòrics propis de la musicologia, com també músiques tradicionals D’una gran originalitat en el seu pensament sobre la música, exercí una considerable influència tant en la musicologia en general com en l’etnomusicologia en particular, i realitzà valuoses contribucions a la institucionalització…