Resultats de la cerca
Es mostren 8163 resultats
segmentació
Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…
Gavet de la Conca
Vista general del poble de Gavet de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…
Camallera
Camallera
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Saus (Alt Empordà), situat a poca distància de la riba esquerra del desaparegut estany de Camallera.
Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldavià, al límit oriental del terme El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha L’agricultura és dedicada sobretot al blat, el blat de moro i la userda hi ha també petites extensions de vinya i oliveres La ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura, són les activitats econòmiques predominants Hi ha també bòbiles Hi ha dues indústries metallúrgiques, quatre empreses de la construcció i una de confecció La població és a poca distància de la riba…
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
Beatriz de Mora Solorzano
Beatriz de Mora Solorzano (a l’esquerra)
ARXIU B. DE MORA
Corfbol
Jugadora de corfbol.
Formà part del Club Korfbal Les Roquetes 2004-06 i, la temporada 2006-07, passà al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú Formà part de la selecció catalana que guanyà l’European Bowl 2005 i participà en el Mundial 2007
Jaume Cruells Folguera
Jaume Cruells Folguera (a baix, a l’esquerra)
Club Natació Barcelona
Waterpolo
Porter i entrenador de waterpolo.
S’inicià al Club Natació Barcelona, i fou conegut amb el sobrenom de Zamora aquàtic Jugà del 1922 al 1948 Amb el CN Barcelona fou nou vegades campió de Catalunya absolut 1922-26, 1930, 1931, 1934, 1945 i tres vegades campió d’Espanya 1945, 1947, 1948 Amb la selecció estatal fou vint-i-quatre vegades internacional i olímpic a París 1924 i a Amsterdam 1928 També fou directiu de la Federació Catalana de Natació amb el càrrec de seleccionador de natació i waterpolo 1957-66 i, parallelament exercí de cronista de natació des de les pàgines de Mundo Deportivo anys trenta i El Noticiero Universal…
Josep Elies Elies
Josep Elies Elies (primer per l’esquerra)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador, àrbitre i dirigent esportiu.
L’any 1962 fundà la Societat de Caçadors Riudebitlles, que presidí durant dotze anys, i el 1992 creà la Societat de Caçadors Sant del Bosc, de Llimiana, i el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça Especialitzat en la pràctica de recorreguts de caça i compak sporting, que introduí a Espanya, destacà en tasques organitzatives Formà part de la junta directiva de la Tercera Federació Regional de Caça 1970-82 com a vocal de competicions i l’any 1978 promogué la creació del primer camp de tir per a la pràctica dels recorreguts de caça a Catalunya Posteriorment s’integrà com a…
Ferran Huecas
Ferran Huecas (a l’esquerra)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugador i dirigent de tennis de taula.
Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club
Francisco Javier Gran Fornells
Francisco Javier Gran Fornells (dret, segon a l’esquerra)
Hortènsia Graupera
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Membre del Club Deportiu Sant Joan de Barcelona, destacà durant la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya 1974 Amb la selecció espanyola participà en diversos encontres internacionals Guanyà la medalla d’or per equips en el Campionat del Món de salvament aquàtic de Barcelona 1974 i la medalla de bronze 1972 En l’àmbit individual aconseguí la medalla de plata en la prova de 150 m de salvament amb embarcació en el Campionat del Món 1978 També defensà la selecció de Barcelona, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya en nombroses ocasions Destacà el seu paper en els encontres internacionals…
Míriam González Flores
Míriam González Flores (a l’esquerra)
Arxiu M. González / David Grau
Corfbol
Jugadora de corfbol.
Es formà al Club de Korfbal Esplai Can Anglada 2003-07, amb el qual es proclamà campiona de la segona divisió la temporada 2005-06 Posteriorment, jugà al Sant Llorenç KC de la màxima categoria 2007-09 Després fitxà pel Club Korfbal Vallparadís, amb el qual guanyà la Lliga 2011, la primera en la història del club, i destacà com una de les màximes anotadores del campionat Des del 2004 ha estat internacional amb Catalunya, des de categories inferiors fins a l’absoluta, i ha disputat el Campionat d’Europa 2010 i el Mundial 2011