Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
creu
Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T
ectomorf | ectomorfa
Antropologia
Dit del biotip humà, corresponent a la classificació de Sheldon, d’estructura gràcil, extremitats allargades respecte al tronc i pes baix amb relació a la superfície corporal.
En la terminologia de Kretschmer és equivalent al tipus leptosomàtic o astènic biotipologia
Traumatisme medul·lar
Patologia humana
Definició Hom anomena traumatisme medullar la destrucció, o bé l’alteració, del teixit nerviós de la medulla espinal deguda a l’acció abrupta d’una força mecànica que genera trastorns transitoris o permanents de les funcions medullars, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat Causes Els traumatismes medullars poden ésser causats per qualsevol força mecànica que provoqui un moviment sobtat i forçat de la columna vertebral, per l’interior de la qual hi ha la medulla espinal Aquest tipus de moviment de la columna vertebral és el que s’esdevé sovint en els accidents de trànsit…
tíbia
A, peroné (1, còndil extern; 2, cap del peroné; 3, mal·lèol extern); B, tíbia (4, còndil intern; 5, tuberositat anterior; 6, cara interna; 7, cresta de la tíbia; 8, cara externa; 9, cresta interòssia; 10, caire intern; 11, mal·lèol intern)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors, al costat del peroné, que té per funció aguantar l’extremitat corresponent.
amfiox
Zoologia
Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats, fusiforme, d’uns 6 cm de llargada, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per les dues extremitats.
La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la sorra, d’on…
hamaïde
Heràldica
Mena de rastell llevadís en forma completament desnaturalitzada que és representat com tres faixes, l’una damunt l’altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
refès | refesa
Creu refesa
Heràldica
Dit de la peça o del moble, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben en dues fenedures rectes o corbes; en aquest darrer cas cal indicar-ho.
Si les fenedures només són en un extrem, també cal advertir-ho
amioplàsia congènita
Patologia humana
Afecció congènita caracteritzada per l’anquilosi fibrosa de totes les articulacions dels braços i les cames i deformació de les extremitats, ocasionada per un trastorn en el desenvolupament muscular.
dolor
A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…