Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel tractat de…
Gotha
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya.
S'estén al peu de la Selva de Turíngia, en una antiga via que unia Frankfurt de l’Oder amb Breslau És un nucli industrial, amb indústria mecànica i química, fàbriques de porcellana i foneries A l’edat mitjana fou possessió dels bisbes de Magúncia i es convertí en la capital del ducat de Saxònia-Gotha, i posteriorment, de Saxònia-Coburg-Gotha A partir del 1763 hi fou editat l' Almanach de Gotha , i el seu institut geogràfic, fundat per Justus Perthes 1785, posseí la collecció més completa de mapes i documents geogràfics de tot el món Conserva alguns monuments l’ajuntament 1574, la…
Francesc Mirambell i Llavina
Economia
Empresari i comerciant.
El 1894 emigrà a Veneçuela fins el 1899 en que es traslladà a Costa Rica Emprenedor en els negocis, regentà i treballà, a San Ramon d’Alajuela, en diverses cases comercials i fábriques Dedicat a l’activitat financera, fou accionista de les mines de Corinto i participà econòmicament en la construcció dels coneguts teatres Minerva, España i Lisímaco Chavarría El 1919, durant el govern dels Tinoco gestionà i fou inermediari de l’alliberament dels presos polítics de San Lucas i San José Afeccionat a la cultura popular, organitzà, poc abans del terratrèmol de 1924, unes festes populars que es van…
Antoni d’Ortodó i Comas
Industrial.
Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La Carabela i fou…
Saint-Gobain-Pont-à-Mousson
Pont
Construcció i obres públiques
Empresa industrial francesa constituïda el 1970 per la integració de les companyies Saint-Gobain (fundada al segle XVII per iniciativa de Colbert i dedicada a la indústria del vidre des de la seva fundació, a la química des del 1835 i a la petroquímica des del 1928) i Pont-à-Mousson.
fundada a mitjan segle XIX i dedicada a la construcció mecànica De la integració dels dos grups resultà una societat amb una producció extraordinàriament diversificada La dècada dels setanta realitzà una ambiciosa política de reestructuració de les activitats tradicionals del grup vidre, material de construcció, embalatge El 1980 fou nacionalitzada pel govern francès i el 1986 hom n'anuncià la reprivatització L’any 1985 tingué uns ingressos de 7555 milions de dòlars i una plantilla de 148922 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal participació és la que li dóna el control de…
Llobet i Guri, a Calella
Josep Llobet i Guri El Mercurio , 1931 Josep Llobet i Guri donà un fort impuls a les societats creades per ell amb seu a Calella L’empresa Llobet i Guri, de Calella, té les seves arrels en un mitger barceloní que es deia Miquel Recasens Si hem de creure el que diran els seus successors, Miquel Recasens inicià les seves activitats l’any 1835 La primera referència directa, però, és del 1860, quan presentà els seus productes a l’Exposició Industrial que se celebrà a Barcelona aquell any Eren mitjons de fil, de cotó, de llana i d’estam de totes…
Fàbrica Espanyola d’Automòbils Elizalde
Cartell de la fàbrica d’automòbils d’Artur Elizalde i Rouvier
© Fototeca.cat
Empresa metal·lúrgica fundada a Barcelona el 8 de gener de 1909, una de les primeres fàbriques de l’Estat espanyol de construcció d’automòbils.
Inicialment fou un taller de reparació d’automòbils, fins el 1914, que construí el seu primer model, el “Biada-Elizalde” de 20 HP Fabricà diversos models de turisme, des de 15 HP fins a 60 HP, camions i automòbils de competició El 1925 començà la fabricació de motors d’aviació i turboreactors L’empresa Elizalde ha portat a terme una gran labor en el camp de la tecnologia metallúrgica per mitjà de l’Escola d’Aprenents, que ha contribuït a la formació d’un gran nombre de tècnics El 1951 prengué el nom d’Empresa Nacional de Motores de Aviación ENMASA
Münster
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Centre regional d’una rica regió agrícola que envia els seus productes a la conca del Ruhr, que, per la seva proximitat, ha afavorit el desenvolupament de nombroses fàbriques tèxtils i de construccions mecàniques Universitat, fundada el 1771 Sorgida entorn d’un monestir, fou erigida en seu episcopal per Carlemany 802, i al s XIII entrà en la lliga hanseàtica Possessió de la Reforma a partir del 1529, fou centre d’un singular experiment politicoreligiós, fins que, assetjada pel bisbe Franz von Waldeck 1535, tornà al catolicisme El 1803 passà a formar part de Prússia Greument destruïda durant…
Tula
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la riba del riu Upa, és un antic centre siderúrgic i metallúrgic Hi ha fàbriques metallúrgiques, de recollectores, d’equips per a ferrocarril i per a la indústria tèxtil i indústria lleugera i alimentària Hi ha institut politècnic i pedagògic, tres teatres i quatre museus Esmentada des del s XII, fou dominada pels tàtars als s XIV-XV però, inclosa posteriorment des del 1503 dins l’estat moscovita, constituí una defensa fronterera contra els mateixos tàtars El 1632 hi fou creada la primera fàbrica metallúrgica de Rússia, i el 1712 la primera fàbrica d’armes Al s XIX fou famosa pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina