Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Joaquim Lluhí i Rissech
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític republicà.
Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…
Ariano Villar Suassuna

Ariano Villar Suassuna (2007)
© Teia
Literatura
Teatre
Autor dramàtic i novel·lista brasiler.
Llicenciat en dret 1951, durant la seva etapa d’estudiant fundà un grup de teatre, que representà les seves primeres obres teatrals Fins el 1956 compaginà l’exercici de l'advocacia amb la dramatúrgia, i es revelà com un dels renovadors del teatre brasiler amb l'obra Auto da Compadecida 1955 i també com el principal creador del teatre popular-expressionista brasiler Altres títols destacables de la seva producció, marcada pel catolicisme, la tradició religiosa popular, la temàtica social i la literatura fulletonesca, són O Casamento Suspeitoso 1957, O Santo e a Porca 1957, O Homem da Vaca e o…
Curitiba
Ciutat
Capital de l’estat de Paranà, Brasil, als contraforts de la Serra do Mar.
És un important nucli industrial derivats de l’agricultura, metallúrgia, ciment, paper, productes químics, mobles i productes tèxtils i centre comercial d’un ample territori agrícola Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Federal do Paraná, fundada el 1912, i Universidade Católica de Paraná, fundada el 1959
Bunyoro
Geografia històrica
Antic regne d’Uganda, a la regió Occidental.
Es formà en desaparèixer l’estat de Kitara principi del s XVII, i mantingué una forta rivalitat amb el regne de Buganda Convertit en protectorat britànic 1900-01, el 1962 el regne de Bunyoro esdevingué estat federal de la Uganda independent, i el 1967, un districte, posteriorment suprimit
Joan Lladó i Vallès
Comunicació
Història del dret
Advocat i publicista.
Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente
Josep Toribi d’Ametller i Isern
Història
Polític republicà.
Fou un dels membres més actius del partit republicà a la regió de Girona i participà a la revolució de setembre del 1868 Elegit diputat a Corts el 1869, aquest mateix any intervingué en l’aixecament republicà federal Morí a Banyoles durant un atac carlí contra la població
dieta de Frankfurt
Història
Assemblea formada pels representants dels estats de la Confederació Germànica i que en constituïa l’òrgan de govern.
Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta
El Federalista
Periòdic bisetmanal en castellà que sortí a Barcelona des del 24 d’octubre de 1868 fins aproximadament pel març del 1869 com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme
El Estado Catalán
Periodisme
Diari en castellà publicat a Barcelona (1869-72) i Madrid (1873) per Valentí Almirall.
Continuació d’ El Federalista octubre del 1868 - juliol del 1869, el nom fou canviat per a destacar la seva defensa del pacte de Tortosa maig del 1869 Fou el portaveu oficial dels republicans federals catalans i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya
assemblea de Weimar
Història
Assemblea constituent alemanya que es reuní del 6 de febrer de 1919 al 21 de maig de 1920, de primer a Weimar i després a Berlín.
Els socialdemòcrates hi tenien la majoria relativa, seguits dels catòlics i dels demòcrates Acceptà el tractat de Versalles 22 de juny de 1919 i aprovà una constitució 2 d’agost de 1919, que instaurà la república de Weimar , federal, parlamentària i democràtica, el primer president de la qual fou FEbert
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina