Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, publicà els mapes generals de Menorca 1947-51 i de Mallorca 1952-62 i dugué a terme un important treball arqueològic de camp En publicà el resultat en nombrosos articles i llibres, dels quals destaquen Els monuments megalítics de l’illa de Menorca 1958, Prehistoria de las Baleares 1968, Geografía e historia de Menorca 1979, Prehistòria de Menorca 1980, etc Aconseguí la collaboració dels erudits locals en dues obres d’un valor molt heterogeni Corpus de toponimia de Mallorca sis volums, 1962-67 i Historia de Mallorca cinc volums, 1970-75 i collaborà en l' Onomasticon…

Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca

Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director…

Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el…

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta  i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…

Llicenciat en filosofia i lletres Fundà i dirigí el Collegi Mont d’Or 1905, escola privada experimental dirigida a la classe burgesa Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori , el qual, becat per la Diputació de Barcelona, estudià a Roma 1912 Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona Casa de la Maternitat de la Diputació Publicà Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat 1919, a més de nombroses traduccions Edità manuals didàctics d’aritmètica, ciències naturals i,…

Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…

La creació tingué lloc també gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Figueres L’objectiu és la promoció i la recerca de publicitat dels treballs derivats d’estudis i investigacions referents a l’Empordà Els socis són representats per una junta constituïda per un president, un vicepresident, un secretari, un bibliotecari, un tresorer, cinc vocals, dels quals un en representació de l’Ajuntament de Figueres i un altre en representació del Centre d’Estudis Baix Fluvià, adherit a l’Institut Disposa d’una biblioteca i publica una revista, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos , amb articles…

El concili de Nicea 325 reconegué la triple jurisdicció de Roma sobre Itàlia, d’Alexandria sobre Egipte i Líbia i d’Antioquia sobre l’Àsia Menor El concili de Calcedònia 451 sostragué la Palestina a Antioquia per confiar-la al nou patriarcat de Jerusalem i donà al nou patriarcat de Constantinoble la jurisdicció sobre Tràcia, Àsia i el Pont, no pas sense les protestes de Roma, i així organitzà la cristiandat en la pentarquia L'actual geografia dels patriarcats correspon encara a l’antiga, bé que les diverses escissions han creat un desdoblament de jurisdiccions a cadascuna de les…

La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’altres…