Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera professional a Madrid, a l’Agencia de Conciertos Daniel Després d’una gira per l’Amèrica del Sud amb els principals intèrprets del moment, s’installà a Barcelona, on el 1931 fundà, juntament amb F Marshall, l’Associació de Cultura Musical, popularment coneguda per "La Cultural" Des d’aquesta entitat, l’única que organitzava concerts de música clàssica a Barcelona, Alfonso Sanz dugué a la Ciutat Comtal grans figures internacionals, com ara S Prokof’ev, S Rakhmaninov, N Milstein, el Trio Cortot-Thibaud-Casals, W Landowska, A Rubinstein, C Arrau i Y Menuhin, sense oblidar…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg i s’hi graduà el 1880, any en què feu el seu debut pianístic en un concert de la Societat Imperial Musical de Rússia A partir d’aquest moment emprengué una gira per l’Europa occidental amb el violoncellista KJ Davidov Després d’exercir la docència a Sant Petersburg, ho feu al Conservatori de Moscou, del qual fou nomenat director el 1889, succeint a S Tanejev Hi dugué a terme una brillant tasca docent i mostrà una gran voluntat d’elevar el nivell general d’aquesta institució A més de dedicar molts anys a la Societat Imperial Musical de Rússia 1889-…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i entre el 1866 i el 1868 els amplià a Viena, on obtingué diversos premis al conservatori El 1869 debutà amb gran èxit de crítica, però de seguida es retirà per a continuar estudiant Posteriorment alternà l’estudi amb les actuacions en concerts celebrats a diverses capitals europees, i es convertí en un personatge extravagant per les seves contínues insatisfaccions com a intèrpret i pel seu perfeccionisme malaltís, que l’obligà a retirar-se per segona vegada dels escenaris Quan hi reaparegué, inicià una gira que el dugué a l’Amèrica…

A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà amb algunes de…

Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…

Fundat l’any 1927 i dissolt el 1974, tingué com a membres el violinista Jean Pasquier, el violista Pierre Pasquier i el violoncellista Étienne Pasquier Aquesta formació collaborà habitualment amb altres intèrprets, com la pianista Marguerite Long i el flautista Jean-Pierre Rampal El 1970 els fills de Pierre Pasquier, Bruno intèrpret de viola i Régis violí, formaren, juntament amb Roland Pidoux violoncel, el Nou Trio Pasquier, que començà les seves actuacions com a grup el 1972 i que el 1983 feu el primer enregistrament Considerada una de les agrupacions de cambra capdavanteres en el panorama…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…

Migcampista, jugà deu temporades al Centre d’Esports Sabadell 1917-27, amb el qual es mantingué en la primera categoria catalana i compartí vestidor amb els seus germans Tena II i Tena III Després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol tres temporades 1927-30, on fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya 1929 i on debutà en la recent estrenada Lliga, en la qual jugà 25 partits L’any 1930 retornà al CE Sabadell i a l’estiu següent s’incorporà al Racing de Madrid en una gira de sis mesos per Amèrica que acabà en la dissolució de l’equip Novament al Sabadell, alternà tasques de jugador i…

Músic al servei de la capella reial de Torí 1775, féu una gira de concerts per Suïssa, Alemanya, Polònia i Rússia 1780, 1781 a París 1782 obtingué el seu èxit més gran, amb la participació en el Concert Spirituel A partir del 1783 deixà l’activitat de concertista i es convertí en director d’orquestra, però fracassà econòmicament en diversos teatres, fins que Lluís XVIII li confià la direcció de l’Opéra de París 1818-1822 Considerat durant els dos últims decennis del s XVIII el violinista més important d’Europa, fou, com a compositor, un continuador de l’estil rococó italià És autor de 27…

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’assaig La…