Resultats de la cerca
Es mostren 12919 resultats
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
desrapar
Viticultura
Llevar els grans dels raïms, separar-los de la rapa abans de trepitjar-los.
Llano Estacado
Regió
Regió al centre-sud dels EUA, a l’extrem SE de les Grans Planes.
És situada a l’W de l’estat de Texas i a l’E de Nou Mèxic Té una altitud de 1000 a 1 500 m És una regió àrida, travessada pel riu Pecos, al S, i el Canadian, al N Hi ha conreus de cotó i blat de moro El petroli i l’agricultura són l’origen de les aglomeracions d’Amarillo i Lubbok
intersticial
Ecologia
Dit de l’organisme bentònic que viu entre els grans de sorra del substrat.
gegant | geganta

Gegants
© C.I.C - Moià
Folklore
Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions.
L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…
òbol
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 escrúpol o 1/6 de dracma.
Un òbol equival a 0,599 g
panificadora
Alimentació
Conjunt d’instal·lacions totalment mecanitzades destinades a la fabricació de pa en grans quantitats.
quadra
Cadascun dels grans apartaments en què es divideix una fàbrica, un gran taller, etc.
sesteró
Física
Mesura catalana per a grans emprada a la regió pirinenca i especialment a Andorra.
Correspon a 4 punyeres o 1/6 de la quartera Val 12,22 litres
tamisar
Passar (matèries) pel tamís, per tal de separar els grans fins dels més grossos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina