Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
bosc baix
Silvicultura
Geobotànica
Bosc tractat de manera que la majoria dels arbres procedeixen de la rebrotada de soques d’arbres tallats.
Sol ésser aprofitat en règim de revolucions curtes, i per això no acostuma a ésser tan alt com el bosc gros Produeix sobretot llenya i carbó Alzinars, castanyedes i rouredes són tractats molt sovint d’aquesta manera el cas de les castanyedes és particularment destacable castanyeda
batalla
Militar
Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre i que, per la seva envergadura, pot arribar a decidir el resultat d’una guerra.
La batalla implica modernament, per part de cadascun dels belligerants, un esforç combinat de grans unitats sobre un teatre d’operacions amb un mateix objectiu Durant la batalla els exèrcits coordinen llur capacitat de foc, de moviment i logística per tractar d’assolir resultats decisius per a guanyar la guerra Inicialment hom designava indistintament amb aquesta paraula la lluita material i el gros de l’exèrcit A la batalla, com que hi intervé el gros de cada exèrcit, els quadres de comandament es veuen obligats a variar llurs dispositius i llurs bases d’operacions…
Albert Calls i Xart
Literatura catalana
Poeta i narrador.
En narrativa ha publicat Contes ràpids 1991 i Puzzle 1996 en poesia, Cementiri de cotxes 1991, Arquitextures 1997 i Taquicàrdies 1998 També ha escrit guions de ficció i ha collaborat en diversos mitjans de comunicació “El Punt”, “Crònica de Mataró”, “La Clau” i “Cap Gros”, entre d’altres
laxant
Farmàcia
Medicina
Dit del medicament que facilita l’evacuació intestinal, normalment sense provocar diarrea.
Tots els purgants són laxants si hom els pren en dosis petites Hi ha laxants que dificulten l’absorció substàncies osmòticament actives mel, sorbitol, cellulosa i n'hi ha que tenen una acció excitomotora, bé sobre l’intestí prim olis, resines, etc, bé sobre l’intestí gros sofre, fenolftaleïna, etc
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
depredador

Ós atrapant un peix
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Animal que captura uns altres animals per nodrir-se.
El depredador sol ésser més gros que no la seva presa Atès que en un hàbitat determinat el depredador acostuma a actuar sovint sobre unes preses d’espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s’estableix una dependència recíproca
Sephadex
Nom comercial d’un gel hidrocarbonat polimeritzat de diverses mides de partícula.
Té uns porus per on poden penetrar les molècules relativament petites, les quals són parcialment retingudes, amb relació a unes altres de més grosses que no hi passen perquè tenen el radi de Stokes més gros, i d’aquesta manera poden ésser separades procediment dit de cromatografia de sedàs molecular
fenocristall
Mineralogia i petrografia
Cristall gros, visible a ull nu en algunes roques porfíriques.
Els fenocristalls es formen a una gran profunditat durant la cristallització del magma, abans de la seva efusió en forma de lava Són anteriors a la pasta magmàtica de la mateixa roca en què es presenten
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina