Resultats de la cerca

Aquesta església parroquial és al costat mateix del castell de Montclar, en un enclavament del municipi d’Agramunt dins la comarca de la Noguera Fou construïda sobre un edifici anterior segurament al segle XVII El lloc i el castell de Montclar són documentats des del segle XI, bé que les notícies històriques de la parròquia de l’indret són més tardanes El capellà de Montclar contribuí a la dècima papal del 1280 L’església de Montclar formava part de l’abadiat d’Àger, segons consta en una relació de parròquies d’aquest abadiat de 1373, on apareix l’església de Sant Joan de…

D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any…

Al sud-est de la vila de Cubells, hi ha el petit agregat de la Torre de Fluvià, les vicissituds històriques del qual han estat molt lligades, des de l’edat mitjana, al lloc de Cubells En aquest sentit, hom sap que la Torre de Fluvià formà part, a partir del 1330, del marquesat de Camarasa De la seva església, dedicada a sant Salvador, poca cosa se’n pot dir, ja que la documentació no sembla haver deixat rastres del seu passat tanmateix, es pot afirmar gairebé amb tota seguretat que aquesta església no tingué mai la categoria de parròquia, sinó que depengué—com en l’actualitat—de…

Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les seves…

Fou un dels castrats més admirats del seu temps i aconseguí una gran reputació a Itàlia, Alemanya i altres països europeus El 1692 s’establí a Londres com a professor de cant Del 1705 al 1711 treballà com a compositor a la cort de Viena, on compaginava l’activitat musical amb l’exercici de tasques diplomàtiques Passà els darrers anys de la seva vida a Itàlia, on fou ordenat de capellà 1730 Escriví un oratori i diverses cantates i àries La seva aportació més important a la història de la música fou el tractat de cant Opinioni de’ cantori antichi e moderni, o sieno Osservazioni sopra il canto…

Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques Teseida de Boccaccio, 1941 Chanson de Roland , 1947 etc, crestomaties Poesie d’amore spagnole , 1963 Antologia delle letterature d’oc i d’oïl , 1973 etc, manuals La lingua dei trovatori , 1965 La lingua d’oïl , 1971 etc, síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició Fou membre de moltes…

Amic d’Ernst Cassirer i pròxim al seu pensament, en oposició al formalisme aleshores imperant, treballà en un nou mètode de lectura de l’obra d’art, la iconologia, que s’interessava pels continguts i els significats de les imatges, les quals eren transcendides i utilitzades com a fonts històriques per a reconstruir la cultura d’una societat i un període determinats Fundà i dirigí a casa seva, a Hamburg, una biblioteca d’història de la cultura, amb material iconogràfic i especialitzada sobretot en el Renaixement italià, la qual esdevingué una institució de recerca activa i…

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del último viaje al…

Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona De la…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme…