Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
Laura Jurado Soriano
Altres esports de combat
Lluitadora i entrenadora d’esports de combat.
Cinturó negre segon dan de kick-boxing Guanyà la medalla de bronze als Campionats del Món 2007 i es proclamà campiona d’Europa i d’Espanya de light-contact 2006 També fou campiona estatal de kick-boxing neoprofessional 2008 i subcampiona 2008 i campiona de kick-boxing 2009, esport en què anys abans havia obtingut el subcampionat de Catalunya 2004 També aconseguí en dues ocasions el Campionat d’Espanya de full-contact 2008, 2009 i fou campiona de Catalunya de light-contact 2006 Igualment, s’imposà dues vegades en el Campionat de Catalunya de boxa olímpica 2007, 2008 i fou campiona…
Montserrat Martín Casas
Altres esports de pilota o bola
Jugadora de petanca.
Membre del Club Petanca Santa Coloma 1997-2001, guanyà la Copa President 2000, el Campionat de Catalunya de clubs per tripletes 2000 i dues fases prèvies del Campionat d’Espanya 1997, 2001 El 2002 passà al Club de Petanca Mediterrani-Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat, on guanyà una altra fase prèvia del Campionat d’Espanya 2003, un Campionat de Catalunya de clubs de tripletes 2004 i dos Campionats de Catalunya de tir individual 2009, 2010 També guanyà dues Lligues estatals de clubs 2006, 2007 i dos subcampionats 2005, 2008, i el Trofeu Nacional de Sevilla 2000 i la medalla d’or a la…
Javier Marrón Jiménez
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre tercer dan de taekwondo, representà el club Jan-Su de Figueres i assolí la medalla de bronze en els Campionats del Món sènior en la categoria de menys de 63 kg 2009 També guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa per equips 2010 Es proclamà tres cops campió d’Espanya sènior 2008, 2009, 2012, dos cops subcampió 2005, 2007 i un cop tercer 2011 Anteriorment havia guanyat el mateix campionat en categoria júnior 2000 i fou subcampió sub-21 2003 També s’imposà tres vegades a la Copa del Rei 2007, 2010, 2011 i una vegada en fou finalista 2003 Aconseguí cinc…
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal…
Juan Manuel de Rosas
Història
Dictador argentí.
Ric hisendat, milità entre els federals Comandant general 1828, collaborà amb el coronel Dorrego i combaté la revolució del general Juan Lavalle, el qual fou vençut 1829 Governador de Buenos Aires 1829-32 i 1835, instaurà un règim despòtic a fi de guanyar-se el suport popular i burgès i perseguí els unitaris Organitzà diverses campanyes contra els indis dels sud i intervingué en la guerra civil uruguaiana 1839-51 a favor del partit blanco de Manuel Oribe Però quan imposà el monopoli comercial per al port de Buenos Aires i el riu Paraná s’hagué d’enfrontar al Brasil i a França…
Gnassingbé Eyademá
Política
Polític togolès.
Soldat i oficial de l’exèrcit francès 1953-61 El 1963, tres anys després de la independència, dirigí el cop d’estat que enderrocà el president Sylvanius Olympio, i imposà un nou president que enderrocà novament el 1969 Dissolgué les institucions i prohibí els partits polítics i, amb la fundació del Rassemblement du Peuple Togolais RPT el 1969, establí un règim de partit únic presidit per ell que propicià una cauta obertura a la segona meitat dels anys vuitanta, amb la creació d’una comissió de drets humans 1987 i, el 1989, l’aparició de dos diaris no oficials El 1991 instaurà el…
Ordoni II de Lleó
Història
Rei de Galícia (910-924) i de Lleó (914-924).
Fill d’Alfons III d’Astúries, en morir aquest 910 rebé el regne de Galícia, i els seus germans Garcia i Fruela, els de Lleó i Astúries, respectivament Aclamat rei de Lleó a la mort de Garcia I 914, imposà també la seva autoritat sobre Fruela Organitzà una expedició per terres de Mèrida 914 o 915, derrotà un exèrcit cordovès a San Esteban de Gormaz 917 i, juntament amb Sanç I de Pamplona, ocupà posicions riojanes dels Banū Qasī com Arnedo i Calahorra L’emir envià, però, expedicions punitives que finiren amb les derrotes de Mitonia 918 i Valdejunquera 920 Malgrat això, navarresos i…
Frederic Guillem I de Brandenburg
Història
Elector de Brandenburg (1640-88) i duc de Prússia (1657-88).
Succeí el seu pare, Jordi Guillem I, en plena guerra dels Trenta Anys Signà la pau per separat amb Suècia 1641, però pels tractats de Westfàlia assolí la Pomerània oriental i obtingué quatre bisbats Trencà l’aliança amb Polònia quan aquesta fou envaïda per Suècia i Rússia, cosa que li reportà el ducat de Prússia tractat de Wehlau, 1657 Formà part de la Gran Aliança de la Haia 1674 contra França El 1675 derrotà Suècia a Fehrbellin i s’annexà la Pomerània occidental, que hagué de restituir per pressió de Lluís XIV 1679 Imposà als seus estats la unió administrativa, tributs comuns…
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…
Enrique Costas
Futbol
Futbolista i entrenador de nom Enrique Álvarez Costas.
Es formà al planter del Celta, amb el primer equip del qual aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1968-69 Posteriorment jugà nou temporades al FC Barcelona 1971-80, i guanyà dues Copes d’Espanya 1971, 1978, una Lliga 1974 i una Recopa d’Europa 1979 Formà part de l’alineació que al febrer del 1974, amb Johan Cruyff al capdavant, s’imposà al Real Madrid per 0-5 al Bernabéu Amb el Barça disputà 309 partits, dels quals 169 foren de Lliga L’any 1980, en retirar-se, el club li reté un partit d’homenatge, juntament amb el seu company De la Cruz Amb la selecció espanyola fou tretze…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina