Resultats de la cerca
Es mostren 1548 resultats
cumarina
Farmàcia
Substància anticoagulant derivada del dicumarol.
Només té activitat in vivo , segons que sembla, perquè impedeix la formació de protrombina al fetge Tant per aquesta acció com per la fórmula, hom la pot considerar com l’antivitamina K
efecte Hall
Electrònica i informàtica
Fenomen segons el qual si una placa o una cinta conductora o semiconductora per la qual circula un corrent elèctric I uniforme és travessada perpendicularment per un camp magnètic B, també uniforme, s’hi genera una força electromotriu VHperpendicular a I i a B.
El seu valor és donat per la fórmula a essent el gruix de la placa o cinta i K una constant, negligible en els materials bons conductors, però apreciable en els semiconductors
despolaritzador
Química
Substància emprada per a despolaritzar.
El seu efecte és l’eliminació de l’hidrogen de l’elèctrode positiu Els despolaritzadors més emprats són, entre altres, K 2 Cr 2 O 7 , MnO 2 , O 2 i Cl 2
consonantisme
Fonètica i fonologia
Terme emprat en fonètica i fonologia per a expressar el sistema organitzat de consonants en una llengua donada.
Hom indica també amb la denominació de consonantisme mínim les oposicions consonàntiques primàries com ara p - k que apareixen, segons les teories de Jakobson, en les primeres manifestacions lingüístiques de tots els parlants
dicumarol
Química
Agulles incolores que es fonen a 288-292°C, obtingudes d’extrets d’alfals fermentat.
És un anticoagulant emprat en clínica com a antagonista de la vitamina K, puix que disminueix el nivell de protrombina Hom l’administra en el tractament de les trombosis i l’infart de miocardi
Frederic Montagut
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou redactor de la revista esportivohumorística Papitu i, a partir del 1922, Xut Creà la publicació Orsai 1924 També collaborà en La Barrila Deportiva 1924, on signava amb el sobrenom de Quirova o K Melo
implosiu | implosiva
Fonètica i fonologia
Dit de l’element fonemàtic oclusiu, anomenat també decreixent i injectiu, al qual, per raons posicionals, manca l’explosió.
Així, és anomenat també, més en general, el context que correspon al primer membre d’un grup consonàntic, com ara p en apte ápte, k i p en excepció eksepsió, m en àmbit ámbit, etc
palatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.
En català, són generalment palatal els fonemes š , ž , s , z , y , l , n, i en mallorquí també k i g Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior i , ẹ , ę
llei de Planck
Física
Expressió formal que dona la densitat d’energia d’una radiació per unitat de volum i d’interval de freqüències, a partir de la teoria de Planck.
És expressada per en què h és la constant de Planck, ν la freqüència de la radiació, c la velocitat de la llum en el buit, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina