Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Baix Pallars

Vista aèria de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S per l’estret de Collegats.
Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional dela comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri dela Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de…
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
Serraspina
Despoblat
Antic terme despoblat del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra Espina (1562 m alt.), termenal amb el municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà).
Pobellà
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Mont-ros, situat a 1 233 m alt., al S de Mont-ros, de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri.
Ecologia i medi ambient 2017
Ecologia
Trump retira els EUA de l’Acord de París Durant la campanya electoral a la presidència dels Estats Units d’Amèrica del final del 2016, Donald Trump va repetir en diverses ocasions la seva oposició a l’Acord de París sobre el canvi climàtic El candidat del Partit Republicà va arribar a afirmar a través del seu compte a Twitter "El concepte d’ escalfament global se’l va inventar la Xina per a aconseguir que la indústria dels Estats Units deixi de ser competitiva" Tot i així, l’…
L’art romànic al Pallars
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem sobretot a les terres més de…
Museística 2012
Museologia
Sala renovada de protohistòria al Museu d'Història de Catalunya, on destaquen materials procedents del jaciment d'Aldovesta © Museu d'Història de Catalunya / Pepo Segura Tot i que el 2012 va ser un any de poca activitat en l'àmbit museístic, sotmès als impactes dela crisi econòmica, cal esmentar la materialització de diversos projectes de creació o remodelació de museus i espais expositius que van veure la llum A Barcelona, el Museu d'Història …
L’organització política dels comtats del Pallars
Art romànic
Introducció Els moviments d’emancipació política que acabem d’esmentar foren afavorits pels carolingis, especialment intensos des de la conquesta de Girona l’any 785 i per l’ocupació de Barcelona el 801 Però l’alliberament del Pallars i de la Ribagorça, vers el 800, anà a càrrec de la iniciativa privada dels comtes de Tolosa, atribuïda concretament a Bigó Sembla, però, que els indígenes d’aquestes comarques s’havien posat sota el seu domini i protecció Es comença a reorganitzar el territori, alhora que es restauren els monestirs visigòtics de Senterada i Alaó, els quals havien estat destruïts…