Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Gonzaga
Llinatge noble que s’establí a Màntua a la fi del segle XII.
El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…
casal
Sociologia
Casa gran, i especialment casa on resideix una família nombrosa o un llinatge.
Azagra
Llinatge d’origen navarrès que exercí la sobirania sobre la senyoria d’Albarrasí
.
Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren pares de Teresa…
Anna I d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1702-14), del llinatge Stuart.
Segona filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde l’any 1683 es casà amb Jordi de Dinamarca Durant la revolució del 1688, que entronitzà a Anglaterra el stadhouder d’Holanda Guillem d’Orange Guillem III d’Anglaterra , marit de la seva germana Maria, Anna es mantingué al marge de la política, però per l’ Act of Stablishment del 1701 fou declarada successora de Guillem III, bé que al mateix temps hom aprovà la successió de la casa de Hannover i anullà la possibilitat d’un successor Stuart després de la mort d’Anna El seu regnat fou presidit per les discòrdies entre els whigs , que dominaren…
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
cèl·lula mare de teixit
Biologia
Cèl·lula indiferenciada que es troba immersa en un teixit determinat.
Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és molt menor que la…
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà Vicenza, fet que…
descendència
Etnologia
Organització familiar per grups de parentiu
.
Mitjançant la mateixa hom estableix per a cada individu una sèrie de drets i obligacions en funció de la seva adscripció a un grup de parents, tot referint llur vinculació a una línia descendència unilineal o bé a ambdues descendència bilineal o bilateral En el primer cas, hom parla, respectivament, de descendència patrilineal, i matrilineal, o uterina , segons que sigui donada preferència a la línia paterna o a la materna Cadascun dels grups formats per descendència és anomenat llinatge i, en un nivell d’organització superior, llur unió, basada igualment en criteris de parentiu…
Sant Joan de l’Albagés
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages Actualment…
Gilabert de Cruïlles i de Bestracà
Història
Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada.
Fill de Gilabert III de Cruïlles, fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament vers el 1249 amb Guillema de Peratallada morta vers el 1295 baronia de Cruïlles Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma 1266, Navarra 1273, Foix 1278 i França 1279 Gran privat de Pere el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença 1287 i a França, on fou retingut pel rei francès 1290-92 El 1293 anà d’ambaixador a Roma Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina