Resultats de la cerca

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení

Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949

Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis Germà de l’historiador Dídac Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641 El 1645 era conseller tercer de Barcelona El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors El 1664 era advocat de la llotja de Barcelona

Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…