Resultats de la cerca

En les societats modernes els mitjans de comunicació social tenen un paper mediador crucial a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans al coneixement de l’existència i el funcionament de certs àmbits institucionals com, per exemple, el món de la justícia La major part dels ciutadans no tenen, i no poden pas tenir, un coneixement continuat i directe d’aquests àmbits, que —si no fos per l’acció dels mitjans de comunicació social— serien realitats completament opaques

El 1960 s’hi integrà Maurice R Greenberg, que la convertí en líder mundial amb la incorporació d’assegurances de vida i pòlisses poc comunes aleshores, com la que cobria el segrest o la responsabilitat d’administradors Al setembre del 2008, l’empresa, afectada per la crisi financera iniciada el 2007 a partir dels préstecs hipotecaris d’alt risc, rebé una aportació de la Reserva Federal dels Estats Units d’uns 90 000 milions de dòlars, xifra ampliada posteriorment als 150 000 milions, per tal d’evitar-ne la fallida i el seu possible impacte, atesa la seva implantació a tot el món…

La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el…

La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista…

Joan fou l’únic escriptor canònic que li donà el nom d’Anticrist En l’Antic Testament, alguns autors, sobretot Ezequiel i Daniel, descriviren personatges històrics o imaginaris, enemics de Déu i del poble jueu En el Nou Testament, Pau i Joan parlaren d’un seductor o impostor que fa apostatar els creients i impedeix als qui encara no ho són d’abraçar la fe Descriviren també els mitjans oficials de propaganda i opressió desplegats per a obtenir aquest fi L’Anticrist és presentat sota el doble aspecte d’impostor religiós i poderós polític L’Anticrist per excellència s’ha de presentar a la fi del…