Resultats de la cerca

Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i collaborà en la…

Estudià violí i harmonia amb Ramon Serrat, i fou deixeble d’Eduard Toldrà, amb qui aprofundí l’estudi del violí A Ripoll inicià una important tasca pedagògica, que continuà a Vic 1935, Olot 1951-53 i Mataró des del 1954, on dirigí a més la Banda Municipal i el cor de la Sala Cabanyes L’any 1925 fundà la Cobla Orquestra Serratins de Ripoll De la seva producció cal destacar l’obra simfònica Gnoms de la Maladeta , i entre les sardanes, El camí dels Pirineus i Ripoll, Vila comtal

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…

Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes  Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003,  A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi Novasardana,  Cent…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…

Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan , de caràcter planer i popular Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes prop d’un centenar, entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica

Fundà, juntament amb Manolo Miralles i Vicent Torrent, el grup de música d’arrel valenciana Al Tall El 1988 abandonà Al Tall i inicià un camí musical que l’acostà al pop - rock amb el grup Terminal Sur i el 1997 enregistrà el seu primer disc en solitari, Buscando tu olor El 1999 tornà a la música tradicional, primer en uns concerts amb el grup l’Ham de Foc, i el 2001 amb Orgànic , que valgué a la seva veu esqueixada i potent molts elogis i premis, entre d’altres el premi Altaveu Lloances que es confirmaren amb Katà 2004 Amb aquest segon disc Gil feu el pas de cantautor a cantaor , i insistí…

Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta  Àngel Cao

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…