Resultats de la cerca
Es mostren 767 resultats
Club Esportiu Mediterrani
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Dedicat principalment a la natació i al waterpolo, fou fundat el 1931 per un grup d’entusiastes que freqüentaven la piscina dels banys la Deliciosa, a la platja de la Barceloneta Començà a destacar els anys quaranta, quan Joan Ricart es proclamà campió de Catalunya de salts 1942 L’any 1944 Josep Abril esdevingué el primer campió de Catalunya de natació del club Durant la seva història, nombrosos nedadors han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit estatal i internacional, com Eduard Lorente, Maria Peláez i Núria Castelló, que es proclamaren diverses vegades campions d’Espanya en…
tennis de taula adaptat
Tennis de taula
Tennis de taula practicat per persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats El tennis de taula paralímpic és practicat per persones amb discapacitat física i paràlisi cerebral Es pot competir dempeus i amb cadira de rodes Hi ha proves individuals, per equips i open, tant en categoria masculina com femenina Els esportistes competeixen dividits en deu classes en funció del grau de discapacitat Segueix les mateixes normes que les de la Federació Internacional de Tennis de Taula, amb petites modificacions per als esportistes amb cadira de rodes, com ara que els participants poden subjectar la…
cos cavernós
Anatomia
Cadascuna de les dues columnes erèctils situades en el dors del penis i del clítoris i també al voltant de la uretra anterior masculina.
Els cossos cavernosos són formats per un teixit trabecular que constitueix un sistema d’espais vasculars, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que durant la fase d’excitació sexual s’omplen de sang a pressió i donen lloc a l’erecció de l’òrgan En la dona, hi ha dos petits cossos cavernosos a l’interior del clítoris, que acaben en un gland rudimentari i que són responsables de l’erecció de l’òrgan en la fase d’excitació sexual
anelles
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una estructura metàl·lica de suport i dues peces circulars de fusta que en pengen, fixades per cables.
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte,…
successió al tron
Política
Dret constitucional
Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina Peronella, i…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís…
futvòlei
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota que combina el futbol amb el voleibol de platja
.
Hom hi juga en una pista de sorra de 9 m per 18 m dividida en dues meitats iguals per una xarxa de 2 metres d’alçada en categoria femenina o 2,20 metres en categoria masculina El reglament estableix, a més, una àrea addicional per als jugadors però on no la pilota no pot tenir contacte amb el terra de 6 metres als extrems del camp per 3 als laterals La pilota utilitzada és similar a la de futbol uns 450 gr de pes i uns 70 cm de circumferència Cada equip és format per dos o quatre jugadors Els punts es guanyen quan la pilota, llançada pel damunt de la xarxa, toca el terra del camp contrari o…
Castell de Voltrera (Abrera)
Art romànic
Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027 n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el…
Sarcòfag estrigilat de Sant Feliu de Girona
Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre, hi veiem l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina