Sarcòfag estrigilat de Sant Feliu de Girona

Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal. Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona.

F. Tur

Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona. És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri. Fa 1,95 × 0,54 m.

Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades. A l’extrem esquerre, hi veiem l’arrest de sant Pere per part dels soldats romans, al centre una figura orant flanquejada per dos personatges. La figura de l’orant, originàriament femenina, ha estat “readaptada” com a figura masculina, tot insinuant una rudimentària barba i una cabellera. Finalment a l’extrem dret es representa el miracle de la curació del cec de naixement per part de Crist. EI rostre de Crist ha arribat molt deteriorat, però es pot veure perfectament que té els cabells curts i formats per petits rínxols; encaixa perfectament dintre de la tipologia del Crist heroi, pròpia dels primers anys del segle IV.

Igual que l’exemple anterior, és una peça dels tallers de Roma i correspon cronològicament a l’època tetràrquica tardana i preconstantiniana (vers els anys 305-312). Al mateix temps, aquest sarcòfag, juntament amb un dels conservats a Barcelona i el de San Clemente de Cesauria (Itàlia), forma part d’un petit grup de peces que presenten prou analogies de tipus iconogràfic i estilístic per a creure que van poder ser realitzades en un mateix taller.

Bibliografia

  • Fita, 1876, pàg. 138 i nota 2; Garrucci, 1879, pàg. 114; Botet i Sisó, 1896, V, pàgs. 157-158; Monsalvatje, 1904, pàg. 236; Puig i Cadafalch, Falguera, Goday. 1909-18, vol. I. pàg. 280: Bonnet, 1911, pàg. 18; Wilpert, 1929-32, vol. I, tav. 110.1, pàg. 118; Pla I Cargol, 1946. pàg. 93; Bovini, 1954, pàgs. 82-88; Palol, 1967, pàgs. 292-293; Sotomayor, 1973, pàgs. 37-41 i 1975. pàgs. 23-27; Moralejo, 1984, pàg. 193; Boehden. 1995.