Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona  i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història de l’Església de Catalunya…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar…

Germà de Jaume Cursà estudis de química i farmàcia De jove emigrà a Amèrica, on, el 1905, s’establí a Guayaquil, a l’Equador Hi Començà a treballar com a ajudant de farmàcia Més tard, el 1907, s’establí pel seu compte i fundà l’empresa Maspons y Cía, dedicada a la venda de queviures, especialitzada en vins El 1914 fundà La Casa Española, entitat que a més d’activitats socials es dedicà al comerç Aquesta fou la primera firma que inicià exportacions de cafè i d’altres productes a l’Estat espanyol el 1928 installà per primer cop màquines especials per a la selecció i qualificació del cafè, també…

Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953 El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R Schumann, H Wolf i R Franz…

La seva denominació inicial fou la d' Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña , i el seu primer president fou Lluís Góngora En una etapa inicial, quan els laboratoris de la ciutat eren pràcticament inexistents, dedicà una atenció preferent a tasques experimentals cursos de bacteriologia, d’histologia, etc des del 1927 foren abandonats gradualment els laboratoris i hom procurà un engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80000 volums i a les 500 revistes El mateix any de la fundació inicià la publicació dels Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de…

Fou creada a Barcelona el 30 de juliol de 1983 amb els objectius d’estudiar, investigar i promoure, amb criteri científic i rigor històric i metodològic, la genealogia, l’heràldica i altres disciplines afins Inicialment amb el nom de Societat de Genealogia, Heràldica i Sigillografia , anà afegint noves disciplines, com ara la vexillologia 1991 i la nobiliària 2003 El seu fundador i primer president fins el 2007 fou Armand de Fluvià i Escorsa, succeït breument per Ramon Rovira i Tobella Des del mateix 2007, n’és president Juanjo Cortés i García Al llarg de la seva trajectòria, ha canviat de…

Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts arxivístiques inèdites,…

Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les reconstruccions del…

Doctor en dret Madrid, 1948, l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial Fou president de les audiències territorials de Palma 1978 i de Barcelona 1983, vocal del Consell General del Poder Judicial 1985, senador pel PSC-PSOE 1986-89 i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya 1987 Collaborador en gran nombre de publicacions periòdiques, en el camp jurídic publicà Manual de derecho de…

Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i…