Resultats de la cerca

Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs

La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions

Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…

Prop de la meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 60 ha, localitzada a la riba del Túria i dedicada al conreu d’arbres fruiters pomeres, hortalisses i blat de moro Els principals conreus de secà són els de cereals, de vinya 150 ha, d’oliveres, d’ametllers i de figueres La població ha disminuït notablement des del 1910 l’emigració es dirigeix a Barcelona, Sagunt i València El poble 227 h agl 2006 690 m alt agrupa tota la població del municipi és a la dreta del Túria L’església de la Transfiguració fou erigida en…

Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista d’arpa de l’…

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves cendres a la…

Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…

És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars

El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV L’…

Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…