Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Sírmium
Ciutat
Antiga ciutat de la Pannònia inferior, corresponent a l’actual Mitrovica (Vojvodina).
Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili…
Sardes
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor.
Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística
Panteó de Roma

El Panteó de Roma
a_wilson (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple antic de Roma —dit popularment la Rotonda— construït per Agripa al camp de Mart.
Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les…
Arakan
Divisió administrativa
Estat de Myanmar.
La capital és Sittwe País sotmès a la influència índia durant el segle IX, fou incorporat a la Birmània unificada sota Anawratha s XI Quan l’imperi de Pagan desaparegué 1298, l’Arakan esdevingué un dels regnes en què s’escindí Birmània Des del segle XV fou considerat un regne independent El 1785, però, fou novament annexionat a Birmània Cedit a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, després de la primera guerra anglobirmana 1826, l’Arakan es fusionà el 1862 amb la Baixa Birmània Britànica Des de la independència de Myanmar 1948 rep…
Túsculum
Ciutat
Ciutat antiga del Laci, situada als Colli Albani, uns 4 km a l’E de l’actual Frascati.
Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre
Tartu

Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la…
Acaba el MWC 2016
Acaba el Mobile World Congress MWC, celebrat a Barcelona des del dia 21 Els visitants han estat uns 101000, el 6% més que l’any anterior De les novetats sobresurten l’últim model del Samsung Galaxy, l’S7, i la seva versió de pantalla arrodonida, l’S7 Edge, el G5, de LG, el primer telèfon modular, que permet l’intercanvi de peces, i el MateBook, de Huawei, un híbrid entre tauleta i portàtil Marc Zuckerberg, el creador i president de Facebook, hi imparteix novament conferències Malgrat la vaga de metro, el conseller delegat del MWC anuncia que l’any que ve el MWC tornarà a celebrar…
Eleccions als Països Baixos
Els Països Baixos celebren eleccions generals, en les quals s’imposa novament el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia VVD del primer ministre, Mark Rutte, amb 33 escons En segon lloc se situa el Partit de la Llibertat PVV del populista Geert Wilders 20 i, a continuació, els cristianodemòcrates de la CDA i els liberals Demòcrates 66 D66, amb 19 escons cadascun La participació és del 80% Aquestes eleccions han estat precedides d’una gran preocupació, ja que es temia que s’imposés el missatge antiimmigració i euroescèptic de Wilders L’endemà Rutte inicia negociacions per…
Acaba la restauració de la “Santa cena”
S’exposa novament al públic la Santa cena , la pintura mural que Leonardo da Vinci va fer al refectori de Santa Maria delle Grazie de Milà En la restauració de l’obra, iniciada el 1978, hi han treballat 40 empreses i ha costat 700 milions de pessetes, aportats per Olivetti La pintura recupera part de la seva nitidesa original, però no la brillantor dels colors que utilitzava Leonardo, per culpa de la humitat de l’església La contemplació de l’obra es farà des d’ara segons uns estrictes mesures de seguretat, en grups de 25 persones i a una distància mínima de 15 metres
Ptolemeu IX
Història
Rei d’Egipte (116-107 aC i 88-80 aC).
Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina