Resultats de la cerca

D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…

Durant els primers trenta anys d’existència creà en el seu si entitats com la Cambra de Comerç i la Cambra Agrícola, els primers centres illencs de puericultura i lluita antituberculosa, un orfeó i grups excursionistes i esportius que abans del 1930 havien assolit personalitat pròpia o havien estat assimilats a centres oficials L’any 1906 adquirí la Revista de Menorca , que era publicada des del 1888 El 1916 fou creat el Grup Filharmònic Després d’una llarga crisi, tingué un recobrament a partir del 1958 Entre d’altres activitats, organitza els concursos anuals Saló de Primavera, d’arts…

El govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’ afer Galinsoga , muntà l’“Operación Cataluña” per tal de calmar els ànims dels catalans El general Franco anà a Barcelona maig del 1960 per tal de celebrar diversos actes, inauguracions i un consell de ministres El mateix mes l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall en el centenari del seu naixement, i el govern civil prohibí la interpretació d’ El cant de la senyera El grup de Jordi Pujol decidí d’anar-hi en bloc i reclamar a crits la seva interpretació Així, i…

Passà la infantesa a Atenes, fet decisiu en la seva obra L’any 1904 es traslladà a Munic, on estudià contrapunt amb Max Reger A partir del 1911 continuà la seva formació a París, on entrà en contacte amb les avantguardes Les diferents disciplines que conreà formen un tot coherent influït per diverses fonts des de la mitologia i la filosofia gregues fins a Stendhal, Nietzsche o el seu propi germà, el pintor Giorgio de Chirico Defensà l’art metafísic, cognitiu, arrelat en la tradició però al mateix temps profundament avantguardista Influí considerablement en André Breton i el surrealisme De les…

Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973,  Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes,  La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

Sembla que fou alumne de GG Brunetti i L Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols El 1753 cantà a Venècia en Ginevra , de FG Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué WA Mozart, a qui feu classes de cant Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l' Orfeo de Gluck, que JCh Bach adaptà expressament per a ell Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera Entre el 1771 i el 1778…

Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…