Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol Des dels primers temps tingué funcions parroquials, que encara manté actualment El castell de Fiol no es documenta fins al 1166, data en què Pere de Queralt en el seu testament deixà a la seva germana Ponça i al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere, el castell de Fiol L’església amb les seves funcions parroquials es troba documentada en una data compresa entre els anys 1025 i 1050, en una relació de parròquies del bisbat de Vic, on s’esmenta la parròquia de Phiol A partir d’aquest moment continua apareixent com a…

Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia griega…

El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic Antoni …

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297, quan aquesta…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sentfores, bé que dintre el terme parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer Fou sempre una sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia L’església apareix documentada l’any 1003 i el 1161 consta com a parròquia, si bé era únicament sufragània, ja que, com a parròquia, no figura en cap llista ni tan sols en una d’una vintena d’anys anterior En les visites pastorals que l’any 1687 feu el bisbe Pasqual, consta que Sant Joan de Riuprimer o del Galí era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer segons ja manifestava una…

Estudià enginyeria industrial Inicià la seva activitat en el terreny sindical el 1976, any que ingressà a la UGT, on ocupà diversos càrrecs, com el de secretari de polítiica institucional El 1984 ingressà al PSC i s’incorporà a l’executiva socialista del Baix Llobregat Fou regidor dels ajuntaments de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat, i des del 1988 s’incorporà també a la política nacional com a diputat socialista al Parlament de Catalunya En el terreny de l’administració formà part de l’executiva del Consell de Treball, del consell general de l’Institut Català de la Salut i del…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals del 2003 Al…

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada…

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…

Situació Vista de llevant d’aquesta església, avui destinada a usos profans Arxiu Gavín L’església de Sant Martí de Rovinyó es troba a la capçalera de la riera de Codonys, al peu del Montmajor, a uns 2,5 km en direcció nord-oest de Caldes de Montbui És de propietat particular pertany a l’heretat del mas Pascol, d’aquí que es conegui també per Sant Martí del Pascol És edificada a llevant de la pairalia, en una feixa de sota, i s’utilitza de magatzem Mapa L37-15393 Situació 31TDG117108 S’hi arriba per la carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor Al quilòmetre 2,400 trobarem un…