Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Massana de Barcelona i posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Grenoble, s’expressa a través de fotografies seriades, generalment de grans dimensions, i videoinstallacions Destaca Paisaje Secreto 1998-2003, una sèrie d’imatges que condensen la seva inquietud sobre la relació entre art i espai privat L’alteració de l’espai expositiu i la representació d’espais arquitectònics són altres constants del seu treball Ha mostrat la seva obra a nombroses fires internacionals i el 2002 fou una de les artistes de la mostra conjunta titulada Els límits de la percepció , a la…

Professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, en aquest àmbit ha donat a conèixer els assaigs La llavor immortal els arguments universals en el cinema amb J Balló, 1995, El suspens cinematogràfic 1999 i el guió cinematogràfic Visions d’un estrany amb N Bou i E Alberich, 1990 En poesia, ha publicat Treball de món 1985, premi Martí Dot 1984, Eteri cos d’intriga 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí i Combat d’absències 1992, premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d’Alcoi

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial…

Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius, és radical…

Conegut literàriament com a Josep Sou , ha publicat De ciutat 1987, Pols de fenedura 1989, L’estança 1992, L’enigmàtic valor de la ics 1993, Anfracte 1995, En la duna 1997, Concert d’aigua 1998 i Conreus de l’horitzó 2000, entre d’altres

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Monjo de Montserrat 1947, desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi installà el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona 1962-65 El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet Conflent, i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí , pel qual fou conegut Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions Per a la realització…

Extrem que fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2005 procedent dels Maristes de Màlaga i que esdevingué un dels bastions del Dream Team de Valero Rivera Guanyà sis Copes d’Europa 1996-2000, 2005, cinc Supercopes d’Europa 1996-99, 2003, una Recopa d’Europa 1995, una Copa EHF 2003, sis Lligues 1996-2000, 2003, quatre Copes del Rei 1997, 1998, 2000, 2004, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002 i cinc Supercopes d’Espanya 1996, 1997, 1999, 2000, 2003 Fou 146 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 1998, i conquerí la medalla de bronze en…

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…