Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1986-95 fou 213 vegades internacional amb la selecció estatal, tot participant en tres Campionats del Món 1986, 1991, 1994 i d’Europa 1991, 1993, 1995, dues Copes del Món 1987, 1989 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla de plata També fou subcampió mundial 1991, 1994 i continental 1991 El 1997 passà al Club Natació Sabadell, i aconseguí la Copa del Rei com a jugador 1998 i com a tècnic 2005 Dirigí l’equip 1999-2008 i guanyà dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 El 2008 passà…

Membre del Club Natació Barcelona Tingué dues etapes ben diferenciades el període 1933-36, dedicat exclusivament a l’estil braça, i el 1940-48, dedicat preferentment a l’estil crol i a proves de llarga distància Fou divuit vegades campiona individual de Catalunya onze cops en 200 m braça 1933-36, 1939-43, 1947, 1948, un cop en 100 m i 400 m lliure 1948 i cinc cops de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1940, 1941, 1942, 1946, 1948, a més de les onze vegades que ho fou en proves de relleus En l’àmbit estatal assolí sis títols individuals i dotze en relleus 3 × 100…

Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de…

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en 100 m braça a dotze anys 1972 Prengué part en el Campionat Mundial de Cali 1975 i en el de Berlín 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i en els Jocs Mediter-ranis d’Alger 1975, en què aconseguí la tercera posició en 4 × 100 lliure, i de Split 1979, en què guanyà la medalla de bronze en 4 × 100 estils Fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1980, 100 m braça 1972, 1975, 1976, 200 m braça 1974, 1975, 1976, 200 mestils 1974, 1975, 1976, 1979, 1980 i 400 mestils 1974, 1975, 1976, 1978 Aconseguí també…

És emprada, sostinguda per un trespeus o un cèrcol, com a suport de recipients que hom ha d’escalfar perquè actuï a la manera d’un bany d’aire i eviti que la flama del bec toqui directament el recipient

Bronzes d’indumentària personal Mapa de les troballes de bronzes d’indumentària personal i d’ús litúrgic a Catalunya G Ripoll Si en l’apartat d’arqueologia funerària hem afirmat que tota presència d’una inhumació o d’un conjunt funerari és la mostra de l’existència d’un hàbitat, també és possible de fer una afirmació del mateix tipus pel que fa a les troballes d’indumentària personal, tot i que cal matisar-la En molts dels casos publicats en aquest volum coneixem els contexts de les troballes, encara que n’existeixen també molts d’altres en els quals es tracta de troballes casuals d’una…

Iniciada la seva construcció arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, hom partí d’un entorn molt degradat, on, fins al final dels anys vuitanta, hi havia hagut el nucli de barraques del Camp de la Bota En començar el segle XXI, hi havia la central tèrmica del Besòs, la depuradora, els barris de La Mina i del sud-oest del Besòs A la confluència del carrer del Taulat, la Rambla Prim, la perllongació de la Diagonal i la ronda Litoral, hom bastí la plaça d’Ernest Lluch anomenada així en homenatge al polític assassinat per ETA l’any 2000, d’una superfície…

Aquest fenomen fou descobert per Destriau el 1936 excitant una placa de sulfur de zinc amb corrent altern, però no fou utilitzat fins el 1952 que uns enginyers de Sylvania Electrical Products Inc desenvoluparen un panell electroluminescent a base de pols de sulfur de zinc En qualsevol procés electroluminescent l’energia elèctrica comunicada als electrons lliures d’un sòlid és transformada en llum L’energia elèctrica provoca un augment d’energia potencial o cinètica dels electrons que, en un procés posterior, es desexciten a estats de menys energia i emeten un fotó Segons la…