Resultats de la cerca

Filla d’emigrants valencians a Alemanya, s’establí a València el 1985, on posteriorment es llicencià en dret Començà l’activitat política a setze anys a la Joventut Comunista del País Valencià, en la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, que seguí exercint dins l’estructura juvenil d’Esquerra Unida del País Valencià Posteriorment formà part de la Permanent d’EUPV i s’integrà al corrent Esquerra i País EiP El 2007 fou escollida diputada a les Corts Valencianes com a número tres per València dins la coalició Compromís pel País Valencià , integrada per EUPV, el Bloc i altres…

D’origen jueu, amb catorze anys fou deportat al camp d’extermini d’Auschwitz 1944, i posteriorment fou traslladat al de Buchenwald, d'on fou alliberat el 1945 De nou a Budapest, exercí com a periodista fins el 1951, any que el diari on treballava fou clausurat per desviar-se de les directrius del règim comunista Posteriorment, es dedicà professionalment a la traducció, i feu versions a l'hongarès d'obres de Camus, Sartre, Kafka, Wittgenstein i Freud, entre d'altres, el pensament de molts dels quals l'influí literàriament Tanmateix, la seva obra, que ha estat…

Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com  Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de…

Fill de camperols molt pobres, hagué de treballar durant la infantesa en oficis diversos Després de completar els estudis secundaris gràcies a la institució nord-americana del Peace Corps, l’any 1966 anà a estudiar a la universitat de San Francisco, on es graduà en economia l’any 1971 Posteriorment, passà a la universitat de Stanford, on es graduà en economia i obtingué un doctorat en economia dels recursos humans 1993 Posteriorment treballà com a consultor en diverses organitzacions internacional L’any 1995 inicià una carrera política com a líder de Perú Posible i candidat a les eleccions…

Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona Des del 1977 és professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN durant els anys setanta, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca PSM, partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del…

Estudià amb A Hába al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà amb P Borkovec 1946-50 Fou director del Teatre Nacional Lligat al món de la música contemporània, des del càrrec que exercí al Ministeri d’Educació potencià el coneixement de la música txeca Influït per A Hába, escriví peces en quarts de to, com Burlesques , però ben aviat cedí a les imposicions del realisme social i compongué obres de caràcter polític Posteriorment derivà cap a un estil neoromàntic, de fàcil comprensió En la seva producció teatral destaca  Zuzana Vojírová 1958 Cal esmentar…

Estudià cant a Liverpool, amb Edwin Francis, i a Londres For mà part del cor del Sadler’s Wells de Londres fins el 1957, any que ingressà a la Carl Rose Company El 1960 retornà al Sadler’s Wells i interpretà el paper de Mar cellina a Les noces de Fígaro Posteriorment, amb aquesta mateixa companyia, cantà òperes de G Verdi, P Mascagni i R Wagner El 1970 actuà al Coliseum Theatre de la capital anglesa interpretant el paper de Brunilde La valquíria , el qual repetiria dos anys més tard a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment, en aquest mateix teatre…

Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Itàlia per ampliar la seva formació Inicià una brillant carrera com a mezzosoprano i el 1960 debutà interpretant el paper de Beppe L’amico Fritz Després d’haver format part de les companyies de la Volksoper de Viena i de l’Òpera de Wuppertal, el 1972 es presentà amb el paper de Carmen a la New York City Opera, i el 1982 ho feu com a Lady Macbeth Verdi al Metropolitan de Nova York Posteriorment ha cantat amb gran èxit de públic i crítica a Roma, Viena, Ginebra, Hamburg i Milà, i també en…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R…

Deixeble d’A Järnefelt i J Sibelius a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki en el període comprès entre el 1906 i el 1910, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy 1910-11, i a Viena, on rebé lliçons de R Fuchs 1911-12 De retorn a Hèlsinki, fou nomenat sotsdirector de la Filharmònica Professor del conservatori de la ciutat i, posteriorment, de la universitat, exercí com a crític musical en el "Helsingin Sanomat" 1916-32 Fundà l’Associació de Compositors Finesos, de la qual fou secretari i, després, president 1933-36 La seva obra denota un bon…