Resultats de la cerca

Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’…

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

És compost del cim i les cortines cortina

És una destacada obra de l’art grec de final del s IV aC Actualment al Museu d’Istanbul

Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els Cywyddwyr segles XIV…

S'estén des del vessant sud dels Carpats Meridionals fins a la vall del Danubi, i des de la vall de l’Olt, a l’oest, fins a la Dobrudja septentrional, a l’est El nord, sector subcarpàtic, és format per depressions i muntanyes modestes modelades en les formacions paleozoiques i miocèniques hi ha jaciments amb unes grans reserves de petroli, gas natural i sal Però la major part de Muntènia és formada per la gran plana danubiana, constituïda per sòls alluvials i cobert per una espessa capa de loess, que en fa una zona molt fèrtil Nombrosos rius, afluents del Danubi, la drenen de nord a sud És…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la…

Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…

Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona 1112 fou heretat per llur fill segon,…