Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Club Hípic Sant Martí Vell CAVA

Instal·lacions del Club Hípic Sant Martí Vell CAVA
Club Hípic Sant Martí Vell CAVA
Hípica
Club d’hípica de Sant Martí Vell.
Fundat el 1990 i impulsat pel genet Víctor Álvarez, l’acrònim del nom prové de Centro de Adiestramiento Víctor Álvarez Organitza cursos de formació professional eqüestre i cursos de l’Associació Britànica d’Escoles d’Equitació ABRS És un dels centres hípics de referència a l’Estat espanyol Des del 2002 també imparteix cursos de tècnic esportiu d’equitació Té escola d’equitació de competició i de base, i el 2009 obrí el Pony Club CAVA Organitza concursos i campionats de doma clàssica i de salts d’obstacles en l’àmbit estatal i català També organitza clínics d’equitació, cursos d’…
Alphonse Daudet

Alphonse Daudet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de publicar Les amoureuses 1858, poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys Lettres de mon moulin 1869, el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose 1868, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon 1872, Les contes du lundi 1873, entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne 1872 Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva Manifestà una sensibilitat aguda, un…
Josep Maria Jordà i Lafont
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant.
Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d' El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, etc— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme Collaborà amb el…
Guilló
Pintura
Família de pintors actius al País Valencià.
Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta per Palomino…
Juvenal Sansó
Pintura
Pintor.
Als cinc anys es traslladà amb la família a Manila, on féu els primers estudis d’art Estudià a l’UP College of Fine Arts, a l’UST, a l’Academia di Bella Arti de Roma i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París Les seves composicions florals i els paisatges mesclen una base realista amb un univers màgic Reflecteixen el doble sentiment de pertànyer i no pertànyer a dues cultures, com també l’exotisme i la normalitat, la nostàlgia i l’optimisme d’un paradís retrobat La majoria dels quadres són pintats amb aquarelles o amb acríllic, línies fortes i dinàmiques, i colors molt intensos…
Castell de Ferran (Tarragona)
Art romànic
El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i de Ferran a…
Dionís Baixeras i Verdaguer
Dionís Baixeras Pescador (1885)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o rural, on es…
Josep Maria Jordà i Lafont
Literatura catalana
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant.
Republicà i de formació universitària, donà suport des de “La Publicidad” a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu d’Els Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple modernisme…
Fidel Roig i Matons
Pintura
Música
Pintor i músic.
Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…
Salvador Bonavia i Flores

Salvador Bonavia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura del polític…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina