Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
Claude V ictor Palisca
Música
Musicòleg nord-americà d’origen croat.
Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la Societat…
Gustave Reese
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià musicologia a la Universitat de Nova York, on ensenyà des del 1927 Fou professor convidat a nombroses universitats, com ara la de Harvard i la de Califòrnia, a Los Angeles Editor del "Musical Quarterly" 1933-45 i director de publicació de les edicions G Schirmer 1940-45 i Carl Fischer 1944-45, fundà la Societat Americana de Musicologia 1934, que també presidí 1950-51 Fou vicepresident de la Societat del Cant Pla i de la Música Medieval des del 1958, membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1967-72 i president de la Societat Americana del Renaixement…
traverso
Música
Nom amb què, a partir del 1660 i durant tot el segle XVIII, es conegué, juntament amb les formes franceses traverse i traversière, la flauta travessera.
Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…
torre
La torre de defensa de Can Maians, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el Renaixement i el Barroc,…
anacreòntica
Literatura
Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit i llur…
iconografia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la temàtica d’una obra.
Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i allegòrics Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s XVI Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració…
Factoria Mascaró
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1998.
És dirigida per Joan Serra i Quim Serra, i en formen part també els ballarins Lluís Fábregas, Laia Martínez, Jordi Rubio, Laida Tanco, Susana Mula i Víctor Pérez Els seus espectacles se situen a la frontera entre el mim, la dansa i el teatre de carrer Han estrenat Mascaró de Proa 1998, Danses del Renaixement 2000, Alça Manela 2000, Trencadís de cançons 2001, Peret Pintor 2001, Ai que em mullo 2001, Premi al Festival Umore Azoca Leioa de Bilbao 2003, Riu avall del Pirineus a l’Ebre 2002, Tríada 2003, El gest musical de Joan Miró 2004, El Fantasma del Palau 2004, Jolidais 2004,…
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars…
José Camón Aznar
Art
Historiografia
Literatura
Historiador, crític d’art i escriptor.
Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina